//Plugins sense CDN ?>
L’APAN compta amb uns 200 animals a les instal·lacions. La gran majoria són gossos, però també hi ha molts gats i uns quants animals exòtics, majoritàriament macacos, i des de fa unes setmanes també el lleó domèstic Simba, que serà traslladat aviat a l'Àfrica . La presidenta, Dolors Garcia, explica que el 99% dels gossos i gats que han arribat a la protectora han estat abandonats pels seus propietaris: ‘ens arriben a través dels ajuntaments o la policia local, que ens avisen quan troben un animal abandonat’.
Al llarg de l’any, la protectora rep uns 20 animals al mes, però a l’estiu aquesta xifra gairebé es triplica. Quan els arriben els animals, els vacunen, esterilitzen i els posen un xip, i també els fan proves de sang per si tenen alguna malaltia.
La Dolors lamenta que ‘l’APAN hagi d’existir, perquè vol dir que hi ha massa gent que no compleix amb les seves obligacions amb els animals de companyia. El nostre objectiu seria no haver d'existir, però de moment, fa falta que hi siguem’.
La majoria d’animals adoptats són per l’estranger
Un 75% dels animals adoptats aquest 2009 ha anat a parar a Alemanya, ‘hi ha molt poca gent de la comarca i de Catalunya que adopti’ explica la Dolors. I és que l’APAN no és una associació d’àmbit local, sinó que té per Europa tota una xarxa internacional que fa possible les adopcions a l’estranger i la recollida de material i ajudes.
Alguns dels col·laboradors directes de la protectora es troben a Alemanya (Initiative FamilienHund, E.T.N. – Europäische Tier und Naturschutz e.V., Fellpfoten, Tierheim Bad Salzuflen) i a Suècia (Hundrondellen)
El refugi, que es troba a la carretera que va d’Òdena a Manresa, compta amb diferents espais. Anomenen hospital al lloc on es fan les primeres cures i a on resideixen alguns animals que han hagut que ser intervinguts. S’han construït uns espais aïllats i tancats, les quarantenes, pels animals nous, els que estan malalts o que han estat intervinguts poden refer-se i adaptar-se al nou entorn. Hi ha patis grans, pels gossos que fa més temps que són al refugi i zones individuals.
Els gats tenen també un espai gran, tancat, i hi ha un pati ‘per les aus’, és una part anomenada “escola” destinada a tot tipus d’animals que no siguin gats i gossos. A nivell dels treballadors, a banda de les oficines, també hi ha una casa que permet acollir els voluntaris estrangers quan van a ajudar a l’APAN.
Un parell de vegades a l’any l’APAN obre les portes per fer una visita a escoles, famílies o tot aquells que hi estigui interessat. No s’hi pot accedir lliurement perquè no es tracta d’un zoològic, sinó que les persones que hi acudeixen són les que tenen intenció d’adoptar.
El finançament
Els recursos econòmics de l’APAN provenen de les adopcions, que cobreixen bàsicament, l’esterilització, les vacunes i el xip però no contemplen ni les despeses de manteniment, ni les possibles factures de operacions en alguns casos o els tractaments especials, etc. També dels socis, que fan una aportació periòdica voluntària segons el que cadascú creu que pot aportar i que ajuden a planificar les despeses del refugi.
Es reben diners de les subvencions governamentals malgrat són poques i esporàdiques i generalment per fins concrets com alguna obra al refugi (adequar l’hospital, cobrir alguna quarantena, ...). També es compta amb donatius esporàdics o bé procedents de projectes puntuals com la venda de roses per Sant Jordi, o la loteria de Nadal.
Podeu veure més imatges de l'APAN a la galeria fotogràfica.
Apan?
Igualada
21 de març 2011.16:12h
Es molt estrany que aquesta protectora només permeti adopcions per mitjà de la seva pàgina web. Totes les protectores que conec volen que hi vagis en persona per parlar amb tu i per què miris els... Llegir més animals. A l’APAN no volen pas així, tens de mirar les fotos que hi han exposades a la seva web i desprès enviar un formulari de pre-adopció i més tart et trucaran per què hi vagis i et diran si encara hi es aquell gos que has vist a la web. Això es una clara discriminació per totes les persones que no els interessa fer tràmits per Internet, doncs no poden optar a adoptar cap gos de la protectora. A més a més, això es un greuge a les subvencions públiques que rebin, doncs si dificulten les adopcions, els diners subvencionats son per mantenir més temps uns gossos que podrien ja haver sigut adoptats per una persona que hi hagués anat en persona a la protectora.