Mor l'històric Mossèn Josep Sabaté, capellà del barri de Montserrat

Mossèn Josep Sabaté i Padrós moria dissabte 9 de març amb 81 anys. Es tractava d'una persona molt coneguda a l'Anoia per ser el capellà del barri de Montserrat durant més de mig segle, així com professor de religió de diversos centres escolars de la ciutat. Diumenge vinent, se li oferirà la missa de les 8 del vespre a la parròquia de la Sagrada Família.

El finat va néixer a la veïna comarca de la Segarra, a Sendomi, llavors diòcesi de Vic, el 17 de desembre de 1937. Va fer els estudis al Seminari de Vic i va ser ordenat sacerdot el 23 desembre de 1962.  Després, va ser vicari d'Aiguafreda (1962), de Sallent (1964) i de Manlleu (1966). Ja l'1 d'octubre de 1967 era nomenat vicari de la parròquia de la Sagrada Família per al barri de Montserrat, càrrec que ha ocupat fins al passat estiu. També va ocupar temporalment, la rectoria de la Sagrada Família al moment de la mort de Mn. Lluis Toneu.

Durant totes aquestes dècades, el treball va ser ingent. Primer, es va reconvertir la guarderia parroquial en un espai dedicat exclusivament al culte, la quasi-parròquia de Nostra Senyora de Montserrat. La guarderia, al pis de dalt, va desaparèixer posteriorment al construir-se la guarderia municipal.

Mossèn Sabaté va tenir curra durant mig segle dels serveis propis de les celebracions dominicals, celebracions sacramentals, i les tasques pròpies de formació catequètica dels infants, joves i adults. Les seves misses, sempre participades amb cants a ple pulmó del cor del poble fidel, eren molt significatives i apreciades per moltes persones. Les seves homilies, breus i pràctiques. Les misses sempre acabaven amb el Virolai. Va ocupar-se de les celebracions de la Missa del Gall, Setmana Santa i de la festa de la Mare de Déu de Montserrat, de la que era un gran devot, i quan es feia una grandiosa ofrena de roses.

També a partir de 1975, Sabaté va ser professor de religió a l'Abat Oliba, el centre de batxillerat de totes les escoles religioses d'Igualada. Allà va deixar una profunda petjada en molts alumnes de l'escola, va saber connectar amb tota una generació. Les seves classes eren amenes, disteses i propiciava el debat entre els alumnes, que el coneixien de manera simpàtica com "el mossèn". També va ser professor de l'escola Monalco.

De fet, era el mossèn que portava més anys de treball pastoral a Igualada. De tracte humanitari, valorava molt la fraternitat entre els sacerdots. Encara va poder participar, el passat mes de gener, en el dinar de germanor que es va celebrar amb motiu dels 50 anys de la consagració de l'església parroquial de la Sagrada Família, a la que havia estat present, com a vicari de Mossèn Lluis Toneu, l'any 1969.