Trump o Biden? Els anoiencs americans diuen la seva sobre unes eleccions decisives al món

El dimarts a la nit, entrada la matinada aquí Catalunya, se sabrà qui és el nou president de la primera superpotència mundial. O no. Aquestes eleccions són molt més complexes i com adverteix Joe Brew "probablement tardarem uns dies a conèixer amb certitud qui estarà a la Casa Blanca". Aquest any hi haurà un volum molt important de vot per correu, que farà que el recompte entre els dos grans candidats, el ja president republicà Donald Trump i el candidat demòcrata Joe Biden s'allargui una mica més. AnoiaDiari ha contactat amb ciutadans americans del nostre entorn, Joe Brew de la veïna Santa Coloma de Queralt, i Stephanie Marko, que viu a Igualada, així com amb un igualadí que viu a Atlanta, Marc Balaguer. Tots tres parlen de la situació generada per l'actual màxim mandatari i tots tres es posicionen en contra de Trump, però dubten de Joe Biden, entès com a mal menor.

"Trump no ha exercit una influència positiva i ha deixat pas a Xina i Rússia"

Joe Brew, natural de Florida, ja ha votat fa setmanes i no s'amaga que l'opció ha estat Biden. Explica que "els resultats no seran immediats perquè aquest any hi ha molt vot per correu. Els vots per correu són habitualment demòcrates, però en aquesta ocasió també sembla que ho ha fet molta gent gran... i aquests són probables republicans". El colomí és un conegut analista de dades i considera que "cal modificar el sistema d'elecció". Els representants de cada estat no és reparteixen de manera proporcional, sinó que és el partit amb més vots a cada estat qui rep el 100% dels representants designats per a aquell estat. Brew posa com a exemple el seu té estat, Florida, on el 2016 "la diferència va ser molt minsa, un 49% per Trump i un 47% per a Hillary Clinton, però tots els representants van comptar com a republicans". És un sistema herència d'un moment on els estats tenien més pes i que ara "ja no hauria de ser així". Tot i que el sistema afavoreix els estats més rurals, creu que aquest cop guanyarà Biden. Admet, però, que el 2016 tampoc creia que Trump pogués guanyar.

Ha votat convençut a Biden perquè "Trump és de llarg el pitjor president de la nostra història. És desestabilitzador a nivell mundial. No m'agrada dir-ho de cap polític, però crec que ell és dolent, com a persona. Un polític pot ser mal polític, però ell té unes mancances morals molt grans, com per exemple la seva actitud amb les dones. És terrible. Espero que perdi". Censura de Trump el fet que "amb el seu aïllacionisme ha cedit parcel·les de poder a països com Xina o Rússia en organitzacions internacionals, quan si hi fos un bon president dels Estats Units podria exercir una influència positiva".

El polèmic president "no ha començat cap guerra, és cert, com sí Bush o Obama. D'Obama preferim oblidar algunes coses que no van estar bé, com fer volar drons sobre el Iemen. Però insisteixo que això no vol dir que el paper internacional de Trump hagi estat positiu, ha renunciat a exercir un paper actiu i això fa que altres països controlin i tinguin via lliure en diversos organismes". 

L'analista de dades veu a uns Estats Units més desiguals: "som un país ric, però on la desigualtat creix i això provoca malestar social. La indústria tecnològica fa créixer més aquesta diferència. La desigualtat va fer que en zones obreres amb població blanca es triés a Trump, perquè són gent que volen solucions i Trump les ofereix a la seva manera, reclamant proteccionisme. Això és en part un fracàs dels demòcrates."

Trump i Biden són, un i altre, persones d'edat, que superen els 70 anys. Brew explica que "això pot ser un problema del sistema de partits. També per preferència cultural americana, però recordem que Obama era jove. Només fa pensar que sigui quin sigui d'ells haurà de posar les bases dels Estats Units del futur i potser caldria una persona jove que entengui el que ve ara". Sí que posa en valor que els debats que han tingut fins a la data "s'ha demostrat una cosa: els polítics europeus fan excés de correcció política, ells dos són molt més directes".

"Era molt difícil votar aquest cop"

La igualadina Stephanie Marko és encara ciutadana americana, però enguany no ha pogut votar per correu. Comenta que "al final no he pogut, m'ho han fet molt complicat. Col·lectius com els militars, que estan a l'estranger, ho tenen més fàcil, però en el meu cas costava molt. I, a més, al meu estat, Dakota del Sud, guanyarà Trump amb diferència, per tant, el meu vot no hagués tingut gaire influència".

Apunta que "amb l'enrenou de la COVID-19, els vots per correu tardaran molt en arribar i això ho farà molt complex". Deplora la gestió de Trump, però no es mostra il·lusionada amb Joe Biden: "és un altre old white man. No és millor, no sembla que pugui acabar una frase completa." Els Estats Units actuals "tenen una escletxa molt gran entre pobres i rics, una divisió molt gran, per tant, poca gent canvia d'opinió a les eleccions o amb els debats previs. És una dinàmica de polarització que ja ve abans d'Obama".

Stephanie Marko alerta d'un factor que va més enllà de les eleccions i que mantindrà la tensió entre republicans i demòcrates: "encara que guanyi Biden, el Senat continuarà en mans republicanes. Hi ha també gent molt vella, sense límit de temps per al seu càrrec. S'allarguen més que els mandats dels presidents. També hi ha jutges conservadors que fa molt temps que hi són i ara Trump ha col·locat al Suprem a un altre jutge conservador. El poder als Estats Units està molt dividit i si el Senat ja bloquejava moltes iniciatives d'Obama, ara pot passar el mateix".

La polarització de la societat és tanta que "ara, amb les polèmiques de la COVID-19, una mascareta ja et defineix. A més, hi ha grups pro-Trump que van armats. És un home perillós, no ha dit que vagi a respectar el traspàs de poders i molta gent de l'ultradreta diu que si Trump no guanya, haurà estat fraudulent. Potser veurem bogeries, perquè per primer cop aquestes coses van més enllà de la política. La meva mare no pot parlar amb amigues seves que són favorables a Trump".

Una divisió impensable en un país on no hi ha una esquerra clara i on els demòcrates, tot i ser més oberts que els republicans, també són una opció d'ordre. "No hi ha gaire diferència" explica Stephanie "però allà ho veuen molt més extrem. I vivim en un país que també es van accentuant els contrastos: amb la COVID, els rics s'han fet més rics i hi ha més atur que mai". Hi ha també divisió en el gran empresariat: el sector tecnològic i de les renovables "tendeix a donar suport als demòcrates, mentre que la indústria tradicional com el petroli aposta pels republicans".

Al revés de quatre anys enrere, la igualadina mirarà les eleccions des d'un prisma menys emocional. Biden no li transmet confiança, tot i que sí força més la seva segona, Kamala Harris. També entén que "aquesta polarització ara és arreu del món. La guerra a les xarxes també es troba a molts llocs. Per això, crec que seran uns comicis molt renyits".

"Hi ha més gent en contra de Trump que a favor de Biden"

Un igualadí, Marc Balaguer, és als EUA des de fa dos anys. A Atlanta, una ciutat amb majoria de població afroamericana i bolcada més amb els demòcrates. L'anoienc explica que 
"la meva dona, la qual vaig conèixer a Igualada, és d'Ohio. Sempre havíem valorat l'oportunitat de poder venir per tal de potenciar les nostres carreres professionals i viure l'experiència americana, per part meva. Sense cap mena de dubte, Atlanta és una ciutat políticament progressista d'esquerres, cosa que queda palesa en la seva alcaldessa demòcrata, Keisha Lance Bottoms. Tot i això, el governador de l'estat de Geòrgia és un republicà molt conservador, Brian Kemp, que fins i tot va arribar a portar als tribunals l'alcaldessa d'Atlanta per culpa del mandat que obligava l'ús de les màscares dins la ciutat, en les primeres etapes de la pandèmia".

Així, a Geòrgia, "tan bon punt surts del cinturó exterior (fora del perímetre), el panorama polític canvia dràsticament, tot i que les enquestes recents demostren que Geòrgia està més en joc que les dècades anteriors". A Atlanta, "quan conduïm dintre els límits de la ciutat, veiem signes del moviment 'Black Lives Matter' a tot arreu. Tot i això, als barris perifèrics, on vivim, veiem llums blaus als porxos, que signifiquen 'Blue lives matter' que donen suport a la policia. Els llums blaus són una resposta directa a la crida de BLM per optimitzar el sistema policial i invertir més en comunitats locals. En aquest país, amb el seu sistema de representació bipartidista, la població està increïblement polaritzada, si vols ser políticament actiu estàs forçat a escollir una de les dues opcions".

No podrà votar, però Marc Balaguer creu que "els demòcrates em representen més, tot i això, no crec que el Joe Biden sigui el candidat que encaixa més amb la meva manera de pensar. Biden, és un candidat de centre-dretes, que no implica grans canvis per l''establishment' americà. Hagués preferit altres candidats com en Bernie Sanders o potser l'Andrew Yang, però estant en un sistema bipartidista, el meu vot aniria a Joe Biden". Creu que la "nefasta gestió de la pandèmia" farà que Trump perdi les eleccions.

Explica que "vivíem a Barcelona durant els primers dos anys de la presidència de Trump, de fet, la meva filla gran va néixer tres dies abans de les eleccions, per tant tenia la  família americana de visita a Catalunya i recordo perfectament la seva afectació davant els resultats, no s'ho podien creure!". Detalla que "hi ha una població de votants que no mostra el seu suport públic al candidat republicà. Hi ha seguidors de Trump, però, que no s'amaguen, porten banderes que fan públic el seu suport (Trump 2020, MAGA...) en qualsevol lloc; pick-ups, motos, camions, en el seu jardí, fins i tot hem viscut en directe una trobada de vaixells simpatitzants de Trump en un llac de Kentucky". Afegeix que hi ha un alt grau de lleialtat en alguns de Trump. Sincerament, desdibuixa les línies entre afinitats polítiques i el seguiment semblant a un grup de culte".

Des de dins dels EUA, Marc Balaguer comenta que "la realitat sempre és diferent, a fora la informació que es rep sempre acostuma a ser molt superficial. És un país molt gran, amb moltes oportunitats i a la vegada moltes desigualtats, i moltes vegades les capçaleres dels diaris no representen la realitat del país. Vinc d'un sistema polític multipartidista, i aquí tenen un sistema bipartidista on el guanyador, ni que sigui per un sol representat s'emporta tot el premi. Ara per ara, fa la sensació que molta gent sortirà a votar més en contra de la figura de Trump que no pas a favor de Joe Biden".