Les Vedrunes s'acomiaden d'Igualada: "ens hem sentit sempre a casa nostra"

La germana Rosa Munté té 84 anys. És una de les tres "Vedrunes" que quedaven a Igualada, en una comunitat que es retira de la capital de l'Anoia, després de 174 anys marcats per una relació especial. Les "Vedrunes" es van ocupar de "l'Hospital nou" que s'acabava de formar a l'antic convent dels Caputxins (l'edifici del Passeig) i aquestes monges hi van treballar fins a finals del segle XX. Van tenir un paper molt actiu en l'Escola d'Infermeria que va néixer en aquell àmbit i que va ser a Igualada fins fa 40 anys. Rosa Munté explica que "no és fàcil deixar la ciutat, perquè ens hem convertit en unes igualadines més".

Les tres "Vedrunes" que resten i que vivien a l'immoble abans ocupat per les Monges Josefines, al carrer Roca, es traslladaran a tres congregacions diferents. En el cas de la germana Rosa, a l'Espluga de Francolí. La germana Pilar, a Reus i la germana Maria Asunción, a Tona. "Ens consta molt aquest adéu. En el meu cas, porto 44 anys a Igualada, és més de mitja vida, però la comunitat s'ha anat reduint".

Quan va arribar, el 1977, eren "més de 20 germanes" i ara només tres. Una reducció, per malalties, trasllats i traspassos, que ha fet que "com a filles d'obediència" hagin d'anunciar el seu adéu. La comunitat "Vedruna" han tingut vincles importants també amb l'església i el barri de Montserrat, on s'hi formà una llar d'acollida per infants desatesos i més endavant, la mateixa germana Rosa Munté va fundar el grup Les Dones del Dimecres. La germana comenta que "em sap greu, perquè amb les persones que he treballat amb aquest grup i amb els nois del Barri de Montserrat hi he fet molta relació i ens han demanat que no marxéssim".

La relació amb el Barri de Sant Maure, on hi va haver també un pis de la comunitat, va ser llarga durant dècades. Però el traç de la història d'aquesta congregació està relacionat sobretot amb l'Hospital. Abans de traslladar-se al pis on hi havia les Josefines, al carrer Roca, la comunitat havia tingut durant dècades un paper crucial a l'Hospital, on "una gran dona com la germana Àngela Ripoll hi va ser fins i tot durant la guerra civil espanyola, ajudant". Segons el llibre 'Infermeres Catalanes a la guerra civil espanyola', coordinat per Roser Valls (Publicacions UB), quatre "vedrunes" més van romandre al centre contribuint a l'atenció dels ferits del conflicte. La comunitat va continuar al centre durant la post-guerra tenint cura dels malalts hospitalitzats i va ser als primers passos de l'Escola d'Infermeria, els anys 60. Un llegat ingent que deixen a la ciutat i del que Igualada s'acomiada diumenge.