Sabíem que el que volem fer no seria fàcil. Ho sabíem els d’aquí que, tossuts com som, no ho estem fent gens senzill. Ho sabien els d’allà que, no ho dubteu pas, ens ho posaran cada dia més complicat. Incrementaran el discurs de la por, i prendran decisions dures que d'entrada ens poden fer mal. 

El 27S hem de decidir si volem una República Catalana, o si seguim administrant la misèria de l’autonomia actual. Ens queden tres mesos per seguir analitzant opinions, per establir criteris personals clars, i finalment per decidir. Això va en serio.

Personalment, fa temps que he deixat de compartir determinades opinions. Acceptant que totes són respectables, no m'aporten res els qui només es mouen en el terreny de la negativitat, la "desconstrucció" i l'odi.

Alguns exemples:

- Els espavilats que tot ho saben. Els del "Jo ja ho deia"

- Els aprenents de futurologia, però que no hi veuen més enllà del nas. Els de "Jo ja ho sabia!"

- Els sectaris partidistes, d’un color i de l’altre, que creuen estar en possessió de l' única veritat. Els d' "Independència sí, però amb tu no"

- Els interessats que tenen por de perdre els seus privilegis (mamelles). Els d' "Això no va enlloc"

- Els qui es creuen els discurs de la por, sense analitzar-ne el contingut. Els d'"Acabarà malament"

- Els qui tant els fot tot, perquè en definitiva "Tots són iguals" i "Ja s’ho faran"

N’hi ha més, molts més, però això es faria llarg i tampoc m'interessa donar-los més joc. Afortunadament existeix un altre discurs i una manera de fer diferent. En positiu i amb futur. Un discurs que és capaç d’entendre, i fer entendre, els que ens juguem el 27S, i també a partir de l'endemà.

Estic amb els que volen sumar anant de cara, amb el cor a la mà i amb els peus ben plantats a terra. Els qui creuen que les baralles no ens porten enlloc, que són capaços de defensar amb fermesa allò que pensen, però que al mateix temps estan disposats a parlar i a trobar sortides pactades que permetin compartir objectius fonamentals.

I no estic amb els qui afirmen que la independència té un sol color. No és això, ni és així. La independència és i ha de ser per als de tots els colors, i és de tots els qui estimem la llibertat.

Sense independència no hi ha millora social possible. Per tant, qui m’hi porti és secundari.

El novembre de l'any passat, en el meu primer article en aquesta secció, escrivia: “Construir vol dir entre altres coses, dissenyar en equip els plànols i buscar finançament per l'obra. Aplanar el terreny, fer uns bons fonaments, una bona estructura i unes bones instal·lacions. L’objectiu és un habitatge segur, clar, net i endreçat. Un lloc per viure en pau i llibertat”.

Set mesos després segueixo pensant que si no hi ha “casa”, no podrem decidir mai de quin color pintem les parets, ni quins mobles hi posem.

 Josep, doncs això, seguim fent camí. El camí que havíem de fer junts.