El dia 5 de Gener de 2008, en el discurs de benvinguda el Rei Baltasar deia:

"Heu d’estar orgullosos d’aquesta Ciutat, d’aquesta Nació”

El Rei Negre, en una nit de records i sensacions inesborrables per un bon amic seu, estava demanant que els igualadins i les igualadines projectéssim aquest orgull al món.

Aquest any, en la meva carta als Reis d’Igualada, i fent cas a les paraules del meu amic Rei, els demanaré amb insistència dues coses:

- La primera, per a la meva Ciutat: perquè ens facin de missatgers davant la UNESCO i declarin, oficialment, la nostra festa (la vostra festa, Reis d’Igualada), Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.

- La segona per a la meva Nació: perquè ens ajudin a fer possible una aspiració de llibertat que ve de lluny, de molt lluny.

Però si vull que em facin cas, i que tot el que els demano es converteixi en realitat, sé que m'he de portar bé, i que em toca –ens toca- seguir treballant plegats, cada dia. Com deia al "Fem-ho junts, fem-ho bé", un article que els Reis d’Igualada, que llegeixen l'AnoiaDiari, recordaran i els serà familiar.

Aquest any, l'estrella que encapçala la cavalcada ha de fer més llum que mai. Ha d'arribar arreu, i ha de guiar les passes encertades de tots els que tenim l'obligació de deixar un futur millor per a tots aquests nens i nenes, que amb els ulls ben oberts i plens d’il·lusió i esperança, us vindran a rebre, un any més, el proper dia 5 a la nit, amb cara de bons minyons.

Reis d’Igualada: hem fet força bondat, i l’any vinent encara en farem més. Però ens heu d’ajudar. El dia 5 quan arribeu, hem de tenir la primera part de la feina gairebé feta. Amb la vostra màgia, ajudeu, obligueu si cal, a ser generosos als que tenen la responsabilitat de fer, ara, una passa endavant amb fermesa. Hem de trepitjar fort i segur.

Vindreu carregats de joguines, però el poc o molt carbó que portareu, que no sigui tot per a nosaltres. Segurament com a Ciutat, com a Nació, ens en mereixem una mica, perquè no ho estem fent prou bé. Però us prometem que intentarem millorar. Perquè el que entre tots estem construint val la pena i, si cal, ens hi deixarem la pell. Ens hi juguem molt, i la bona gent del món ha de veure que som capaços d’aconseguir-ho. Ajudeu-nos Reis Màgics!

Reis d’Igualada, Reis de la il·lusió, un any més sigueu benvinguts a casa vostra. Gràcies per la vostra complicitat. Us estimem molt!