11S: Amb un somriure als llavis

Cansats però contents. Aquesta era la sensació compartida amb els companys de l'ANC, quan des d'algun dels 2.300 busos de tornada cap a casa, comentàvem a través de las xarxes les vivències d'un altre dia per la història.

A mitjans de juny començàvem amb les companyies d'autocars -un any més-, a concretar quines podien ser les nostres necessitats per l'11S. Han estat tres mesos de treball intens de molta gent, però ha valgut la pena. Les cares cansades però satisfetes dels 3.000 anoiencs i anoienques a la nit ho feien palès.

Objectiu aconseguit: hem projectat al món la imatge d'un país que surt al carrer per reclamar la llibertat. Llibertat per construir un país nou, un país just. Que el farem entre tots i amb un somriure als llavis, pensant en la gent que ens ha precedit, i que en molts casos s'hi ha deixat la pell.

Tots aquells petits que, dormint als cotxets o a les espatlles dels seus pares, no entenien què estava fent tota aquella munió de gent allà al mig del carrer; tots ells quan vagin creixent, sabran que els seus pares, els seus germans grans i els seus avis hi érem també per ells, pel seu futur. Un futur il·lusionant en un nou país. Un futur pel qual ells també hauran de lluitar, i quan el cansament els faci defallir, aleshores en les imatges dels darrers 11S hi trobaran la força necessària per seguir endavant.

A la Meridiana, tots els punters assenyalaven el mateix camí: el camí de les urnes. El camí cap a la independència.

27S: El dia en què ens ho juguem tot

Tinguem-ho clar: tot el que hem fet fins ara no servirà de res si el 27 no aconseguim guanyar. Mai no ho havíem tingut tant a prop, i el tren passa quan passa.

Ens queden pocs dies per passar el rasclet i arreplegar cap el SI tots els vots no decidits.

Divendres passat a Barcelona parlant amb gent coneguda i amb d'altres que no ens havíem vist mai, ni segurament ens tornarem a veure mai més, algú em va dir: “Només que cada un dels que avui som aquí convencés a mitja persona de les que encara no ho tenen clar, arrasaríem”. Doncs els que volen GUANYAR, ja sabem queèfer fins el 27!

Seran uns dies durs i complicats. La guerra bruta dels de sempre, i dels que s'hi van afegint, serà intensa. Les dades que volten pels despatxos de Madrid són favorables a #JuntsPelSI, i els atacs personals contra Mas no tardaran en arribar.

Perquè no podem permetre que el discurs de la por ens afecti, ni ens distregui un sol segon.

Perquè tenim feina, molta feina, i perquè som tossuts, molt tossuts volem comptar vots.

Perquè només queden 11 dies, i ja no hi valen excuses ni indefinicions ni mandra. PERQUÈ EL 27S SIGUI UN ESCLAT A FAVOR DEL SÍ , POSEM-HI L'ÀNIMA!