Al museu d’Ullastret s’acaba d’inaugurar una exposició amb els cranis enclavats que es van trobar fa un parell d’anys al jaciment que hi ha en aquesta població gironina. Crida especialment l’atenció que dos d’aquests caps estiguin travessats per un clau molt gros. Sembla ser que d’aquesta manera van poder ser exhibits com a trofeus de guerra en un edifici a finals del segle III a.C o a principis del segle II a.C i no va ser fins un temps després que, abandonat l’assentament, es van despendre i van caure sobre el carrer.

Durant aquests dos últims anys, un equip d’investigadors de diferents disciplines ha estat treballant per conèixer a qui corresponien aquests cranis, com van morir aquestes persones o quan van ser enclavades.

També s’ha fet la reconstrucció facial d’un d’aquests homes, a càrrec d’un laboratori especialitzat a reconstruir altres rostres com el de l’home de Neandertal o el del rei Pere III.

Llegint la notícia vaig pensar en què podria passar d’aquí a 4.000 o 5.000 anys si un dia un Indiana Jones del futur ensopegués amb les restes de la Duquessa d’Alba, amb les d’Alícia Sánchez Camacho o amb la Carmen de Mairena.

A l’hora de reconstruir les seves cares, les màquines suggeririen els rostres primigenis o es decantarien per mostrar-les amb aquestes galtes cisellades a cop de toxina botulínica, altrament dita, bòtox?

Per cert, aquesta neurotoxina és un agent d’intoxicació que pot ser mortal i que també es pot utilitzar com a arma de destrucció massiva.

Veient els estralls que provoca en moltes dones, tot i que a la moda no en són aliens alguns homes com els actors Mickey Rourke o Sylvester Stallone, em costa d’entendre el que m’expliquen les meves filles de joveníssimes estrelles de la televisió o cantants que ja han provat el gust del bisturí en els seus rostres.

Em decanto per aquella dita de l’arruga és bella i pel que em transmet la cara d’algú com la venerable Montserrat Carulla o les de savis com Albert Einstein i Samuel Beckett.