Fa dies que en tenia ganes, però les circumstàncies no m’ajudaven gaire. Avui, sí, tot bufa al meu favor. De festa, dutxada i amb calçat còmode, arribo al mercat i m’encamino, sense pensar-ho, a la fruiteria de confiança. Demano a la senyora de la parada verdures per fer caldo. Em tria una col petita, unes pastanagues, nap, porro i xirivia. Pregunta si vull un o dos brots d’api i si necessito alguna altra cosa.

Amb la bossa plena, remeno dins la nevera de casa i trobo unes ales de pollastre, un os de pernil i un tros de carn de vedella. L’aigua ja és prou calenta i aviat el pis quedarà invaït per aquella flaire tan característica de la meva infància igualadina, quan sempre dinàvem junts, ben asseguts a taula. Abans netejo, com em va ensenyar fa ja molts anys la mare, tots els ingredients que han d’anar a l’olla. Digueu-me perepunyetes, però amb el temps al meu favor, fins i tot acosto a un dels fogons un parell d’ales amb petites plomes enganxades per deixar-les impol·lutes.

Mentre tot el material balla a la calor d’un foc sense aturador, començo a barrejar carn picada de porc i de vedella per preparar les pilotes, que tiraré cap al final de la bullida. No hi pot faltar l’ou, però també considero imprescindible un parell d’allets i julivert. Ostres, no en tinc. Però avui sí que no, no penso donar la batalla per perduda. Em torno a vestir de carrer i al supermercat de la cantonada trobo els altres tresors del dia. Sóc una arguiñano total. Mans netes i a amassar. I que reposi aquesta massa.

Les patates, fins el final, que amb vint minuts n’hi ha prou perquè ajudin a consolidar el brou.

Sola a la cuina, amb la finestra entelada, sóc una reina capaç, fins i tot, de rebaixar la indignació que sento des de divendres passat com a periodista. En plena campanya electoral, i els encarregats d’informar-ne no poden formular preguntes o només les que els caps de premsa permeten fer als diferents candidats que hi concorren. Clar que amb els missatges que arriben, tampoc no fa falta cap premi Pulitzer a les caravanes.

Les pastes estan al punt. He optat per unes que tenen forma de pinyó i que a casa agraden molt. Definitivament, avui dinarem el primer caldo de la temporada. Que també us vingui de gust com a nosaltres.