La primera vegada que la vaig veure actuar, va ser en una assemblea a la facultat de periodisme de la Universitat Autònoma, a finals de la dècada dels vuitanta. Jo cursava tercer i ella acabava de començar primer. Va ser un any de moltes vagues i manifestacions pels carrers de Barcelona, tot i que, sincerament, no recordo per què protestàvem. Llavors ja lluïa una cabellera rossa, més llarga que ara, i solia calçar unes vambes blanques i uns texans descolorits. No tenia problemes a l’hora d’expressar les seves opinions i de significar-se davant la resta d’estudiants, alguns dels quals, entre els que m’incloc, mai no vam alçar la mà en aquelles reunions per a dir-hi la nostra.

Pel que vaig poder veure dilluns a la nit, no ha canviat. Mònica Terribas, la directora de TV3, va asseure’s davant el president Montilla i va ser més incisiva que mai. En alguns moments, crec, que, fins i tot, irritant. Especialment, perquè no suporto els entrevistadors que tallen els seus convidats. I dilluns la periodista ho va fer en diverses ocasions, provocant silencis incòmodes i un lleuger parpelleig en la màxima i impassible autoritat del país. No sé si hagués interrogat de la mateixa manera a Jordi Pujol, per citar el primer polític que se m’acut. Potser hauria estat l’ex-president qui hagués acabat donant un cop sobre la taula –metafòricament, és clar- i l’entrevista hagués pres uns altres camins. Perquè, sostinc, que si no hagués estat per les constants interrupcions, les preguntes de la Mònica eren més pertinents que mai, tenint en compte que la nevada del dia 8 va tornar a posar al descobert problemes de comunicació i coordinació en el Govern de la Generalitat i, sobretot, les mancances d’una ‘gran’ companyia com Endesa, que, copio de la seva web, ‘és la major empresa elèctrica d’Espanya i la primera companyia elèctrica privada d’Iberoamèrica’, a la vegada que és ‘un operador elèctric rellevant a l’arc europeu mediterrani’.

Percebent l’enutjament de l’entrevistadora per tot el que havia passat a casa nostra els últims dies, venien ganes de canviar-la de costat en aquell plató d’Una Odissea a l’Espai i imaginar-la apuntant amb les seves bótes de punxa als responsables de l’elèctrica, tot demanant-los explicacions i inversions ràpides i de veritat a la xarxa que gestionen, principalment, a les comarques gironines. Tampoc no costava projectar-la davant Joan Saura a la recerca d’alguna dimissió, ni que fos, d’algun baix càrrec del departament. Per no parlar, d’imaginar-la aconseguint, finalment, una sentència favorable del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut o noves millores en la xarxa de Rodalies. Terribas, presidenta.