L’estrena en sales de ‘Climax’ del cineasta argentí resident a França Gaspar Noé ha rebut una oportuna i important empenta gràcies a l’obtenció del Premi a Millor Pel·lícula de la secció oficial del 51è Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya-Sitges’2018, guardó que ha vingut acompanyat també del premi Méliès d’Or al millor film fantàstic europeu de l’any.

‘Climax’ repassa el disbauxat trajecte que va d’una festa celebrativa i lúdica a l’horror del buit i el col·lapse en una llarga i agònica vetllada musical. Es tracta d’un malson lisèrgic durant una nit de gresca mal païda inspirat, lliurement, en uns fets tràgics que van sacsejar l’opinió pública francesa

‘Climax’ resulta espaterrant en la seva arrancada gràcies a unes aclaparadores i antològiques coreografies de ball urban dance -dirigides pel director de fotografia Benoît Debie-. Després, progressivament, s’esvaeix la seva espurna orgiàstica quan els  protagonistes de la rave deambulen esmaperduts sota els efectes indesitjats d’una ingesta tòxica adulterada per un local convertit ara en un avern.

La transgressió o l’afany de provocació de Noé es dilapida en un temps repetitiu i delirant en tota la seva segona part entregada al caos i el desori, però això no treu que aquest arrauxat i estimulant film del director de treballs com ‘Love’ o ‘Enter the Void’ es mostri com una obra realment hipnòtica, alhora que contundent i angoixant, en un descens col·lectiu als inferns d’un mateix en un espai únic convertit en un clos carcer