Divendres, 12/10/2018
1171 lectures

"El reino" de Rodrigo Sorogoyen: La podridura

Després del sorprenent thriller ‘Que Dios nos perdone’ d’un debutant Rodrigo Sorogoyen, guanyador del Premi al Millor Guió i Millor actor per Robert Álamo al Festival de Sant Sebastià de 2016, el cineasta madrileny retorna a escena amb un trepidant film sobre la lacra de la corrupció recent a Espanya. Sorogoyen retrata un trepa i fatxenda càrrec autonòmic, Manuel Gómez Vidal (Antonio de la Torre), el qual és enxampat en els seus tripijocs econòmics després de la publicació d’unes filtracions. Tot i que el partit el deixarà caure, en realitat, tothom hi està emmerdat, mentre Manuel és forçat a sobreviure en la intempèrie política enmig de l’hostilitat dels seus i de la gent. L’ostracisme al qual ha estat relegat Manuel el portarà a intentar, contrarellotge i desesperadament, desemmascarar la corrupció sistèmica per salvar-se.  

Sorogoyen juga molt bé les cartes del thriller polític i controla perfectament el tempo i l’atmosfera, fins i tot, surt molt ben parat d’alguna seqüència d’acció. La desimboltura i el nervi que demostra en els registres del thriller són tan evidents que arriba a eclipsar en moments el costat més polític del film. I quan vol posar la política en primer terme, posant-se seriós i discursant sobre la qüestió de fons del film en una seqüència final climàtica en un plató de televisió, aleshores és quan la pel·lícula falla.

Amb un repartiment tan extens com perfectament cohesionat, des de Josep Maria Pou, Bárbara Lennie, Mònica López o Ana Wagener, ‘El reino’ és un film lloable i ben reivindicable en la seva gosadia de fer una radiografia d’un país podrit a partir del destronament d’un cacic local del seu regnat. Un film sobre la picaresca dels negocis i el estraperlo econòmic per individus disposats a enriquir-se emparats en el joc brut de la política. És cert que a bons entenedors sobren les paraules, però li podríem retreure a Sorogoyen i, per extensió, al cinema espanyol, que podríem passar d’allò abstracte al concret d’una vegada, i anomenar als partits pel seu nom, amb un PP convertit en una maquinària de i per la corrupció a escala estatal.

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.