El cineasta grec Yorgos Lanthimos fa el salt a les grans produccions amb estrelles internacionals a la “Langosta/The Lobster” després del ressò obtingut amb un film tan demolidor com “Canino”. Lanthimos ha rodat el seu nou film amb molt més pressupost gràcies a un règim de coproducció europea i amb un repartiment espectacular encapçalat per Colin Farrell, Rachel Weisz, Léa Seydoux o John C. Reilly. Algú podria pensar que aquest cineasta de la desolació ha ingressat en el club del cinema comercial i de l’entreteniment inofensiu, doncs ja ho podem descartar. Lanthimos trepitja la catifa vermella sense renunciar a la incomoditat i el malestar que encomana el seu cinema i ara es presenta en societat empès pel Premi del Jurat del Festival de Cinema de Cannes 2015.

L’acció sembla situar-se en un futur no massa llunyà on la soledat està prohibida. El protagonista, David (Colin Farrell), que ha perdut la seva dona, és ingressat en un hotel com a teràpia de rehabilitació acompanyat d’un gos, que no és altre que el seu propi germà. Les normes d’aquesta comunitat tutelada no permeten la masturbació i, si al cap d’un temps no troben parella, tenen l’opció de convertir-se en animal. D’aquesta anècdota absolutament delirant sorgeix el títol d’aquest film, i que obeeix al desig del protagonista de convertir-se en una llagosta.

El protagonista sembla trobar la seva ànima bessona, segons els paràmetres clínics d’aquest hotel de l’amor, que acaba matant per escapar-se als boscos per passar a la resistència. En els boscos hi viuen “Els solitaris”, que són caçats alhora pels hostes de l’hotel, i allà David s’enamorarà d’una dona miop (Rachel Weisz). Però la vida en els boscos està molt lluny de la llibertat i ens trobem de nou en una societat controlada i dominada per una líder (Léa Seydoux) en què aquests furtius, llops solitaris, no tenen dret a estimar-se, són castigats amb els llavis segellats i al cap d’un temps condemnats a enterrar-se ells mateixos.

Nova mostra de mala llet del grec Yorgos Lanthimos que construeix una duríssima pantomima futurista amb una societat asèptica, alienada, buidada de sentiments. En aquesta fantasia distópica novament torna a fer gala del seu humor negre i corrosiu en una diatriba sense escrúpols sobre el gènere humà reforçant tot l’absurd i el patetisme de les situacions i els personatges. Malgrat tot, Lanthimos sembla estovar-se i, acostumats a la fredor i distància amb què es mira sempre a les seves desvalgudes criatures, acaba reivindicant l’amor clandestí i alliberador alhora que creix un corrent de simpatia i complicitat envers els personatges interpretats per Colin Farrell i Rachel Weisz.