Divendres, 17/5/2019
676 lectures

'Leto' de Kirill Serebrennikov. Primavera musical

Després del Premi Especial del Jurat obtingut pel film 'El discípulo' (2016) en la secció paral·lela Un Certain Regard del festival de Canes, el cineasta rus Kirill Serebrennikov feia el salt a la Secció Oficial amb 'Leto' l'any 2018. Es tracta d'un film ambientat en l'època de Breznev, concretament l'any 1980, i que retrata l'escena musical underground soviètica a la zona de Leningrad.



El títol original, que vol dir l'estiu, assenyala una espècie de primavera musical en sintonia amb els aires de renovament i d'ànsia de llibertat que acabaria eclosionant uns anys més tard gràcies la Perestroika de Gorbatxov. Però els 80 són encara anys de ferro, es viu sota el pes repressiu del règim soviètic, que no veu amb bons ulls la música rock, titllada de propagada occidental i contrarevolucionària.



Una pel·lícula que juga la carta de la nostàlgia, un autèntic revival musical d'una època marcada per la influència de grups i músics com T. Rex, Lou Reed, Velvet Underground, David Bowie o Blondie. Movent-se en els codis del biopic musical es centrarà bàsicament en Viktor Tsoï (Teo Yoo), un jove que vol obrir-se camí en la música, i que acabarà coneixent a un idolatrat músic de l'escena russa, Mike Naoumenko (Roman Bilyk), i a la seva dona Natacha (Irina Starshenbaum). Un encontre que va marcar el destí de la història del rock rus contemporani.

Una pel·lícula testimonial sobre el caràcter revolucionari del rock en el passat però que s'obra també al present, a remolc de l'arrest del realitzador rus, i que posa de retruc sobre la taula l'actual regressió de llibertats, una involució democràtica a escala europea i, com no, en la Rússia de Putin.

Una pel·lícula filmada en un aspre blanc i negre, però de gran plasticitat, que conjuga diversos moments sota els ressorts del videoclip a través d'escenes sublimades, llampecs de fantasia que transcendeixen en part el clima de control i vigilància. Una estètica vistosa que procura també imitar el format granulat de les gravacions en vídeo, imprimint una certa petjada documental.

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.