El cineasta britànic Martin McDonagh, responsable de sorprenents i atípics films com ‘Escondidos en Brujas’ (2008) i ‘Siete psicópatas’ (2012), burxa ara a ‘Tres anuncios en las afueras’ en el subsòl d’una trama policíaca ambientada en una petita localitat de l’estat de Missouri per fer emergir la pitjor cara de la noble lluita que engega la seva protagonista principal, Mildred Hayes (Frances McDormand).

Mildred inverteix tots els seus estalvis en penjar tres cartells, amb textos diferents, en tres tanques publicitàries en la carretera d’accés del poble, per denunciar la incompetència i inoperància del sheriff local, William Willoughby (Woody Harrelson), que encara no ha fet cap detenció ni ha resolt el cas de la violació i assassinat de la filla de Mildred, el cadàver de la qual després va ser cremat.

Aquesta història de dolor i de súplica de justícia per reclamar l’engarjolament del culpable de l’esgarrifós crim, i que es presenta sota el paraigües del thriller, es transforma en un policíac progressivament demencial, entelat per una revenja vindicativa a càrrec de Mildred. I la presència d’un humor negre, tan incisiu com corrosiu, fa que ràpidament es desbordin també els contorns del gènere, ara sota un vernís de comèdia tràgica presidida tant pel patetisme dels seus personatges com per l’absurditat dels seus comportaments forassenyats i rancorosos.

La venjança encegadora de Mildred és fruit d’un ressentiment feridor, una aplicació de la màxima de l’ull per ull per satisfer els impulsos primers, els baixos instints. I tota la simpatia del públic, solidari amb la creuada d’una genuïna mare coratge, s’acaba problematitzant i diluint, ja que el personatge, al portar la seva missió punitiva a l’extrem, esdevé cada cop més un personatge obsedit fins al llindar de la psicopatia.

McDonagh, posseïdor d’una mirada descreguda, destrossa així les cartes de la identificació o el rebuig del públic envers els personatges al fer-los irreconeixibles a mesura que la trama avança, es recargola, i s’enverina. Els personatges plans, estereotipats, presentats d’un bell inici, ara resulten més polièdrics i gens diàfans. És una altre manera de subvertir els codis, desfent prejudicis i trencant esquemes.

El film de McDonagh deixa un treball actoral prodigiós encapçalat per una extraordinària Frances McDormand de gestualitat tensionada i nervis trencats –que l’ha fet guanyadora del Globus d’Or a la millor actriu–. McDormand està secundada, entre altres, per Sam Rockwell, una mena de desgraciat psicòpata policial, una ment tan trastocada com digne de llàstima –guanyador del Globus d’Or a millor actor secundari–. També ofereix una excel·lent feina d’escriptura del mateix cineasta McDonagh, amb un guió mil·limètric i precís, l’engranatge d’un perfecte detonador explosiu –i que ha estat mereixedor del Globus d’Or al millor guió–.  

‘Tres anuncios a las afueras’ –film reconegut com a millor pel·lícula de drama en els recents Globus d’Or i ferma candidata amb aspiració de premi a la propera cerimònia dels Oscar– és una sàtira endimoniada, una farsa desencisada, que funciona a tot drap, sense un moment de respir. Entre rialles i a cops d’esclafits, el film ens parla d’una Amèrica profunda descomposta i sense remei, que no deixa marge per a la pietat ni l’esperança.