Llegeixo amb incredulitat que el punt més destacat de l’últim ple del Consell Comarcal de l’Anoia o, si més no, l’únic punt que s’ha comunicat a la premsa a través d’un comunicat, és que s’hi va aprovar una moció que declara l’Anoia 'comarca catalana, lliure i sobirana'. El text aprovat també fa un seguit de demandes com la creació d’un banc nacional, la defensa del dret a decidir, que la Generalitat creï una comissió per defensar la independència a nivell internacional i, atenció: també requereix que el Consell dediqui uns dies a estudiar on aniria millor penjar una estelada a la seva façana.

Vagi per endavant que estic d’acord en tots els punts d’aquesta moció i comparteixo la defensa del país que en fa, però m’avergonyeix que el Consell d’una comarca amb 12.412 persones sense feina centri els seus plens en això i, a sobre, ho anunciï com la gran mesura presa.

A partir d’aquí penso quatre coses: que els polítics comarcals han acceptat, finalment, que el Consell té poca incidència i poca utilitat en la gestió i planificació de la comarca; que apliquen la màxima romana de 'pan y circo' per distreure’ns de la greu situació en caiguda lliure de l’Anoia; que una comarca dividida en tres realitats diferents és impossible de governar; o que no són capaços de pensar i tirar endavant propostes que ens facin sortir de la situació en la qual ens trobem. De veritat que no sé a què estem jugant.

El futur se’ns esmuny d’entre les mans perquè no sabem què volem ser de grans. Hi ha algú que pensi, planifiqui o visioni, com serà l’Anoia, Igualada i els altres municipis, per exemple, d’aquí 10 o 20 anys? 'L’Anoia serà industrial o no serà' és un titular que he sentit diverses vegades, però si ho volem tornar a ser caldria començar a treballar en una planificació de territori i un llistat d’infraestructures per poder-ho aconseguir. L’especialització és el primer pas per encarar aquest camí i, en aquest sentit, Igualada està treballant en potenciar el clúster del curtit que sempre ha tingut per ser la capital europea de la pell de qualitat i també en el centre de simulació mèdica 4D Health. Es confia en aquestes dues línies estratègiques per poder captar inversions el dia de demà. La pregunta és: estem preparats per captar aquestes suposades inversions?

Aquí és on expresso els meus dubtes perquè sense un gran polígon ni unes bones comunicacions, un territori no és competitiu per generar riquesa i atraure grans empreses. Aquesta és la mancança que tenim i crec que no s’està reclamant amb fermesa capgirar la situació. Tenim una Conca plena de polígons i poligonets, i alguns entremig de cases com el de Les Comes o el que es farà ara a Fàtima, que torna a aplicar el model igualadí de dubtós resultat de fer polígons al costat d’habitatges. A més, cada municipi ha volgut fer el seu i ara són buits i inútils. Més val tenir-ne un de gran, potent i ben comunicat, que no pas cinc de petits i sense infraestructures. Cal canviar el xip i algú haurà de renunciar al seu per poder començar a plantar una llavor que ens permeti fer un salt endavant en una comarca i una Conca on uns municipis hauran de ser residencials i de serveis i altres industrials, però anant plegats com una mateixa realitat territorial. Cal planificar l’endemà perquè si tots els projectes començats donen els seus fruits, estiguem preparats.

I tot això ho ha de liderar algú, ja sigui el Consell Comarcal, l’Ajuntament de la capital, una mancomunitat de municipis o les entitats empresarials i sindicals. Algú capaç de defensar els interessos de l’Anoia i de reclamar projectes sense por i per damunt de tot. La pell, el paper, les arts gràfiques, les empreses TIC o el tèxtil que queda poden ser vies de sortida per recuperar el pols industrial de la comarca. Menció a banda mereix el turisme rural o el comerç, també molt potents en l’àmbit dels serveis.

Per això m’agradaria que, d’una vegada, algú sortís i digués cap on anem. A banda d’organitzar les festes i esdeveniments de cada cap de setmana que dónen marca al territori i dinamisme als seus comerços i restaurants, hi ha alguna cosa més? Quin és l’horitzó que persegueix l’Anoia i els seus municipis? Tenim una meta a llarg termini per la qual il·lusionar-nos o senzillament 'anem tirant' amb les polítiques a curt termini? Encara que ens diguin que enlloc d’arribar-hi amb cinc anys, com potser desitjaríem, hi arribarem amb deu; és igual, però necessitem que ens expliquin cap on estem anant, si és que estem anant cap a algun lloc. No podem perdre el temps.