El curs acaba amb una bona notícia per Igualada: d’aquí tres anys la ciutat tindrà un nou centre cívic al nord pels veïns del Poble Sec, Set Camins i les Comes. Serà el quart centre cívic que es construeix, el tercer municipal, i que se suma a dos equipaments més que fan certes funcions de centre cívic com són el Casal del Passeig i la Kaserna. L’alta utilització d’aquests equipaments amb cues cada vegada que s’obren les inscripcions trimestrals feia necessari, des de fa temps, la posada en marxa d’un nou equipament cívic al nord de la ciutat, ja que els actuals estan a l’oest, sud i est.

Un centre cívic al nord equilibra la ciutat, l’eixampla, i es fuig d’una tendència massa habitual els darrers anys de que tot, tot i tot ha de passar al centre. Cal fer la ciutat cada vegada més ampla, donar protagonisme a altres zones i repartir els equipaments públics: descentralitzar. Un cop estigui obert, el Centre Cívic Nord crearà una nova centralitat a la zona de l’avinguda de Catalunya i del carrer de Sant Martí de Tous, en un sector faltat d’espais referents. A més, farà que igualadins que potser no trepitgen aquesta zona habitualment, s’hi desplacin gràcies al centre cívic, tal i com ha passat amb el Centre Cívic de Fàtima que va ser el primer de la ciutat tot actuant d’element dinamitzar del barri.

A partir d’aquí, faria tres consideracions al projecte. La primera és un prec perquè el Centre Cívic Nord inclogui una biblioteca i una sala d’estudi. Pels estudiants de la ciutat, la Biblioteca Central ha arribat a un punt de col·lapse en moltes èpoques de l’any, sobretot quan s’apropen exàmens. Els barris del Poble Sec, Set Camins i les Comes són els que concentren un grau més alt d’estudiants d’ESO, Batxillerat, universitat o cicles formatius i, per tant, és necessari que aprofitant que es fa un nou equipament cívic municipal, se'ls ofereixin espais d’estudi i biblioteca. És imprescindible incorporar-ho al projecte.

La segona consideració és preguntar si, disposats a buscar un solar per fer el Centre Cívic, no s’hagués pogut aprofitar l’immens solar municipal que hi ha darrere l’Hospital enlloc de comprar un solar privat per 350.000 euros entre l’Hotel Amèrica i les cotxeres de la Hispano. Al costat de l’Hospital, el CAP i Àuria Fundació, s’hagués pogut consolidar una zona d’equipaments, generar nou espai públic i aprofitar la propietat municipal de l’espai.

I la tercera consideració és un altre prec: cal aprofitar la construcció del Centre Cívic Nord per acabar, d’una vegada, la rambla de l’avinguda de Catalunya, ara escapçada, perquè tingui continuïtat fins a la font-rotonda de l’avinguda Balmes. A més, és necessari dignificar l’avinguda de cap a cap i planificar-la en el seu conjunt. Enlloc d’anunciar un parc allà, ara un centre cívic aquí, un Mercadona amb plaça inclosa en un altre punt, cal buscar quina interrel·lació han de tenir totes aquestes peces i com ha de quedar urbanitzada la zona. Falta relligar-la i per això caldria mirar-la amb globalitat tot obrint el zoom enlloc de fer-ho a batzegades. Hauria d'acabar sent un gran eix d’Igualada amb vivendes, equipaments, comerços i espai verd. Falta visió.

La construcció d’un centre cívic sempre és motiu d’alegria perquè són espais de cohesió social, fan el paper que fins l’arribada de la democràcia només tenien els ateneus, foments o cercles. I ho fan amb un doble objectiu: ser un espai de relació social transversal i intergeneracional però, també, de formació, d’empoderament, de coneixement i de llibertat personal. De fet, aquest tipu sd'equipaments han estat un dels elements més valorats d’aquell “Model Barcelona” de Pasqual Maragall per donar oportunitats als barris i els seus veïns des de la política pública. Per tant, i tornant a l’inici, la construcció del Centre Cívic Nord és una bona notícia per Igualada.