L’habitatge ha estat un tema de debat aquestes darreres setmanes a Igualada davant la proposta del govern de la ciutat de voler convertir les plantes baixes en pisos. Una vegada el Ple va tombar la proposta, la ciutat ha d’obrir un urgent període de reflexió sobre què ha de passar amb la Igualada buida. El grup municipal d’Igualada Som-hi sempre hem defensat que l’eina per a fer aquesta reflexió és la planificació urbanística. És a dir, la renovació del POUM. Com ja sabeu, la posició del govern de Junts per Igualada és diametralment diferent i prefereix planificar la ciutat de nyap en nyap i d’ocurrència en ocurrència, cosa que aquesta vegada no ha pogut fer.

Abans de parlar del que hauria de venir, vull explicar perquè el nostre grup ens vam oposar de manera ferma a convertir en pisos els baixos de la ciutat. Tenint 2.000 pisos buits, qui voldria anar a viure en un local comercial o garatge convertit en un pis? Pisos sense llum natural, sense ventilació, sense privacitat, amb sorolls, amb humitats i amb barrots a les finestres. Nosaltres no volem una Igualada amb pisos de primera i pisos de segona, volem una Igualada on tothom pugui viure amb dignitat. D’altra banda, la proposta representava la mort definitiva del comerç en molts barris de la ciutat, una desertització que afectaria barris sencers com el Set Camins o el Poble Sec. Per a fer-vos una idea, si la proposta hagués prosperat, podríem anar de Fàtima fins al carrer Lleida sense trobar ni un sol comerç. Això vol dir passar a ser una ciutat dormitori. Aquest no és el nostre model de ciutat i per això vam votar no i vam aconseguir que la proposta no prosperés. Volem una Igualada viva amb habitatge digne i comerç.

Què cal fer a partir d’ara, però? L’urbanisme d’Igualada no pot quedar aturat fins a les properes eleccions, govern i oposició hem d’obrir un període de reflexió que pugui trobar el consens que nosaltres plantegem en tres grans àmbits: què fer amb els pisos buits? Què fer amb els locals buits? Què fer amb un gran barri com el Rec, també majoritàriament buit? Cap dels tres debats no és independent un de l’altre. Cal tractar-los de manera conjunta i alhora, cosa que hem reclamat al govern. Cal omplir de vida aquesta Igualada buida.

La rehabilitació dels pisos buits és el primer pas per a tenir una ciutat viva i que, alhora, garanteixi el dret a una vivenda digna. Igualada no té esgotat els metres quadrats d’habitatge, per això cal prioritzar la posada al mercat dels pisos ara buits. Automàticament el preu del lloguer baixaria gràcies a la nova oferta que es generaria i baixarien preus que per moltes famílies són impossibles. Tenint els pisos buits ocupats, es generaria demanda de comerç i serveis en barris de la ciutat que ara no en tenen, amb la qual cosa es podrien ocupar plantes baixes. Per això no volem renunciar  a les plantes baixes com a espai d’activitat econòmica del sector serveis. A més de comerç, també proposem que a través de les ordenances s’incentivi que els baixos siguin ocupats per professionals liberals que són igualment activitat econòmica i donarien vida als carrers. Altres, segurament, podrien ser pisos, sí. Però amb una planificació i condicions molt més acurades que les que proposava el govern.

Portem anys d’inacció en l’àmbit urbanístic del qual ara en paguem les conseqüències: pisos buits, pujada dels preus del lloguer, Rec degradant-se, zones de la ciutat buides i fosques,... Ni quan Junts per Igualada ha governat en solitari ni quan ho ha fet amb ERC hi ha hagut cap acció en aquest àmbit que suposés cap transformació. L’esquerra progressista que representem el PSC, els Comuns i el grup ciutadà Igualada Oberta tenim clar que l’urbanisme és una ciència abstracte però, alhora, és la que concreta com podem fer una Igualada millor. I com que volem aquesta Igualada millor, insistim en oferir la nostra mà estesa per afrontar la planificació urbanística de manera serena però urgent per omplir la Igualada buida.