’’Fent servir els mateixos criteris que ha utilitzat el govern català, a la comarca de l’Anoia hauríem d’aspirar a captar 350 milions d’euros’’ Suposadament d’aquests diners... Llegir més Igualada també rebria una part, uns diners que segurament no utilitzaran per esterilitzar els gats del carrer, formar colònies legals, desparasitar-los, protegir-los, etc. Perquè a Igualada els animals no importen, no els importa que els gats morin als carrers per una  malaltia i/o atropellats. Aquesta és l’altre cara de la moneda, la imatge real que s’amaga darrere les bones paraules. I que pot dir l’ajuntament quan una té proves que els gats s’estan morint i ningú  fa res... Cap excusa serveix. Està molt bé parlar d’indústria i de diners, d’economia i producció, medi ambient i feminisme, però només són paraules buides, la realitat sempre és un altre. Igualada abandona els seus animales, no dóna feina a les persones que no tenen enchufisme, es a dir, ’Como no te conozco no te doy trabajo’ ’Como no tenemos conocidos en común no te doy trabajo’ , tenen al REC abandonat ple de brutícia que s’està caient a trossos, etc. La realitat sempre és un altre que la que volen vendre. No tot ens deixem enlluernar per les bones paraules, ni podem fer veure que no veiem res. Això si, molt bon article, les paraules queden bé.

Magnífica exposició, i intencions, per part de Jordi Cuadras (sempre he admirat el seu tarannà des de que el vaig conèixer com co-organitzador i conductor de DIMARTS DE DIÀLEG en ... Llegir més l’ATENEU).

He quedo amb varies frases (que jo numero) a continuació:

1. La Unió Europea té a punt un fons de recuperació històric

2. Espanya rebrà 140.000 milions d’euros i la Generalitat ha calculat que Catalunya pot optar a 30.000 milions. Fent servir els mateixos criteris que ha utilitzat el govern català, a la comarca de l’Anoia hauríem d’aspirar a captar 350 milions d’euros.

3. Un equip tècnic de la institució ja està dedicat, des d’aquest mes de novembre, al 100% a aquest projecte

4. La crisi de la Covid-19 és la tercera que viu l’Anoia sense haver aconseguit resoldre les anteriors. Plou sobre mullat, tenim un atur cronificat

5. Hem de sortir d’aquesta dinàmica i preparar la comarca per trobar les oportunitats que aquesta crisi pot donar-nos i evitar que, una vegada més, l’Anoia se situï a la cua i no a la locomotora de la recuperació.

6. el Pacte que impulsem no volem que sigui l’enèsim document que serveix per planificar la comarca i que queda en un calaix, ja n’hi ha hagut prous al llarg de les darreres dècades.

7. creiem que se’ns obre una gran oportunitat per a reconvertit l’economia de l’Anoia tot creant projectes acordats entre sector públic, privat i agents socials i econòmics per aixecar el dit i dir que volem els Fons Europeus de la Recuperació per a impulsar-los.


Pel que fa al punt 3 desitjo al Equip tècnic del Consell Comarcal un bon treball, el repte és considerable ((diagnosi, projectes, sol.licitud) i pel que fa al 6, em temo que si s’arriba a redactar el document serà l’enèsim + 1 i fins i tot si “sortirà del calaix”.

Els precedents que tenim, no inviten a l’optimisme (recordem: pesimista, l’optimista ben informat). El més recent: el debat en curs del PDUAECO, i en un àmbit territorial reduït de la Conca d’Òdena.

Tal com he manifestat altres vegades, també recentment en aquest diari digital, https://anoiadiari.cat/-29/futur-empresa-quins/


Sembla que i ha un consens generalitzat de que la INDÚSTRIA, I ELS SERVEIS VINCULATS A LA INDÚSTRIA, és la única activitat que pot generar riquesa, ocupació de llocs de qualitat i benestar, fomentant les condicions para recuperar indústries deslocalitzades i crear de noves més innovadores i eficients, tal com s’ha posat de manifest en diferents instàncies internacionals i nacionals, de forma reiterada i especialment arran de la greu crisi sanitària, i de retruc econòmica i social, que estem patim.

Un del darrers, el Comunicat el de la Comissió Europea, del 25/5/2020: EL MOMENTO DE EUROPA: REPARAR LOS DAÑOS Y PREPARAR EL FUTURO PARA LA PRÓXIMA GENERACIÓN

I mentre tant els nostres polítics i organitzacions de la Conca d’Òdena incapaços de posar-se d’acord , de CONSENSUAR, per crear les condicions (urbanístiques, infraestructures, formatives i estímuls varis) per consolidar la INDUSTRIA existent i atraure noves inversions, pensant també per la propera generació, tot aprofitant l’excel.lent situació al “rebufo” (que no al rebuf) de l’àrea metropolitana de Barcelona, i treballar amb la promoció de uns usos industrials, que respectin la seguretat i salut de les persones i el medi ambient. compatibles també amb un “desenvolupament econòmic basat en usos agrícoles, d’oci i lleure” que alguns col.lectius proposen i defensen legítimament,


Val a dir que en la comarca crec que tenim altres mancances importants per recuperar la vitalitat industrial de l’Anoia perduda (recordem que a Igualada se l’hi va denominar la “Detroit Catalana”), que ens tindrem de “posar les piles” i corregir. Però això serà objecte de altres debats. De moment el PDUAECO és un dels pilars essencials, que no podem construir feble amb el perill de que tota la “construcció” (del model d’activitat industrial, respectuós amb la seguretat i salut de les persones i el medi ambient, l de qualitat i sostingut) o no s’aixequi o s’ensorri en quatre dies, en un mon global i molt competitiu.

UN ALTRE “TREN”, UN ALTRE OPORTUNITAT PERDUDA, que afectarà a les properes generacions, que lamentarem quan sigui massa tard ?