Dimarts, 31/1/2017
3787 lectures

Igualada d’esquerres

Aquest mes de gener ha fet 25 anys de la constitució del primer govern d’esquerres d’Igualada des de la recuperació de la democràcia amb Jordi Aymamí al capdavant i la coal·lició del PSC, ICV i ERC. El 7 de gener del 1992 la ciutat va engegar una etapa de canvi i transformació després de més de 12 anys de governs conservadors. Una etapa que, més tard, va tenir continuïtat amb l’Entesa per Igualada i que segurament s’hagués precipitat a l’any 1979 si no hagués sigut per aquells 27 vots de diferència que van donar la victòria a la CiU de Manuel Miserachs i van impedir l’arribada del PSC d’Antoni Dalmau al govern. Així que la transformació que moltes ciutats van obrir una vegada arribada la democràcia, a Igualada es va fer esperar fins al 1992. Només cal passejar per la ciutat que tenim avui per comprovar-ho.

Les esquerres d’Igualada haurien d’aprofitar l’efemèride dels 25 anys del primer govern progressista per plantejar quin és el seu moment, paper i futur al mapa polític de la ciutat i, en conseqüència, a la construcció de la Igualada que ve. El primer que haurien de fer és tenir un projecte. Han de saber com actualitzen el que han estat dos pilars bàsics dels governs d’esquerres que hi ha hagut a la ciutat: nous serveis/equipaments i ordenació urbanística. La ciutat està equipada (Hospital, centres cívics, teatre) i l’urbanisme està pràcticament completat (carrers, places, parcs).

Sembla que, ara mateix, l’única formació amb un programa per la ciutat sigui la força del govern, amb un projecte basat en petites inversions, molta proximitat i comunicació i una aposta per l’activitat econòmica. Davant d’això, moltes vegades l’esquerra s’entreté a discutir sobre allò que proposa el govern i no pren la iniciativa, no trenca la baralla, no projecta la ciutat cap a un altre horitzó. L’esquerra hauria de tenir una actitud desenfadada, atrevida i entrar a explorar el debat abstracte de les grans idees, ja que és l’únic que pot fer avançar, ara mateix, Igualada. En una ciutat equipada amb serveis i ordenada urbanísticament, qui la vulgui governar ha de ser capaç de preguntar-se i respondre: Què ha de ser Igualada quan sigui gran?

Obrir la redacció d’un nou POUM que posi les bases per dibuixar la Igualada dels propers 20 anys, un plantejament seriós sobre la integració de la Conca d’Òdena com a única sortida per pintar alguna cosa al centre del país, la demanda d’infraestructures amb un nou tren com a pal de paller i tenir veu pròpia en la nova distribució territorial de Catalunya, són quatre elements claus que marcaran el futur de la ciutat. A partir de resoldre aquest quatre debats, la resta de polítiques aniran venint, sobretot l’econòmica. Tot i la importància d’aquests quatre temes que donarien un horitzó a la ciutat, ara estan força desapareguts del debat polític. I la història d’aquesta ciutat ens diu que només aquelles formacions i persones amb esperit progressista han estat capaces de marcar grans debats i fer accions a llarg termini.

Una mica d’història: la construcció del passeig Verdaguer (1833), l’arribada del ferrocarril (1893), la xarxa de clavegueram (1904), l’Electra Igualadina (1913), l’ampliació del terme municipal (1925), el túnel del Bruc (1975) o el nou Hospital (2007) són alguns exemples de projectes lluitats durant anys i que han fet avançar la ciutat amb igualadins inconformistes al capdavant que van saber posar la mirada en el llarg termini. Quin relleu poden tenir, ara, aquests projectes que van canviar i projectar Igualada? POUM, Conca, infraestructures i posició al mapa de Catalunya són quatre debats que poden actuar de relleu.

Una vegada tinguin un projecte, les esquerres s’han de plantejar com es complementen. És evident que en la composició actual de l’Ajuntament no hi ha cap força d’esquerres que pugui agafar-se el paper de líder de l’alternativa. En una situació d’empat entre ERC i PSC, seguits de la CUP i Decidim, cap de les quatre formacions pot donar el lideratge a una altra. Això és una realitat a tenir en compte i que no existia les altres vegades que ha governat l’esquerra, ja sigui amb el tripartit del 1992 o amb els tres mandats de l’Entesa.

Cal projecte, cal saber quin partit passa al davant i, en l’última estació, cal trobar un lideratge important que tingui la ciutat al cap, aglutini i il·lusioni. De moment, de Jordi Aymamí només n’hi ha hagut un. De fet, ha estat l’únic alcalde d’esquerres que ha tingut Igualada des de la recuperació de la democràcia davant de quatre alcaldes de dretes. Repeteixo: Què ha de ser Igualada quan sigui gran?

Altres articles de Jordi Cuadras

9 Comentaris

M

Montserrat Tort

Igualada

5 de febrer 2017.12:00h

Respondre

El govern actual només té un projecte: dir que tot va bé metre tot s’ensorra o s’aguanta amb fils mantenint una xarxa clientelar. El fet que PSC no plantegi alternativa ja que la seva... Llegir més política és fer seguidisme, no és suficient per aguantar el teu argument, ERC i CUP tenen múscul i poden plantejar un projecte amb cara i ulls. Ah i com a mínim no falsegis els fets, ERC va quedar molt per sobre de PSC que va quedar bastant igualat amb la CUP. Rigor si us plau

P

Pilar Salat Agramu t

Igualada

2 de febrer 2017.11:58h

Respondre

Com sempre bona reflexió.

Torno a dir: els que no s identifiquen quan fan comentaris o ho fan anb noms ”inventats” de què tenen por??

Ai! Em temo que ”els palmeros fan palmas” oi Toni... Llegir més Olivé??

Ja cansa....

T

TC

Igualada

5 de febrer 2017.00:30h

Ja se que és tard i que potser no ho llegirà gairebé ningú però contesto per la part que em toca.
Optar o no per un pseudònim no és rellevant si el contingut és respectuós i... Llegir més interessant. Igualada, Sra Salat, és molt petita geogràficament i a vegades mentalment, i alguns preferim ser prudents i opinar sense ser immediatament adjudicats a una facció concreta de la lluita política i, massa sovint, d’egos. Vostè va ser regidora socialista i penso que, en lloc de criticar els crítics i fer suposicions agosarades hauria fet molt millor de contestar a la pregunta que es feia el Sr Cuadras. Tenen vostès un projecte per a la nostra ciutat? Poden ser una alternativa creïble en les properes eleccions?

X

Xavi Morros Martí

Igualada

2 de febrer 2017.02:01h

Respondre

De debò creus que aquest govern té cap mena de projecte per la ciutat?

L’actitud ”desenfadada” que reclames per l’esquerra, és la mateixa que mostra el PSC donant suport reiterat a CiU... Llegir més aprovant els seus pressupostos?

És evident, com diu en Junqueras, que amb la composició actual de l’Ajuntament no (que no hi ha alternativa de lideratge), però mentrestant es pot treballar per agafar el paper de líder d’alternativa, no? I em consta que hi ha alguna formació que això mateix és el que està fent. Crear l’alternativa d’esquerres, progressista i amb un projecte de futur per Igualada. I això, mirant de complementar-se amb les esquerres.

Salut i veritat!

a

antoni

igualada

1 de febrer 2017.13:10h

Respondre

Vaja, que amb l’Aymamí aniríem molt millor o amb el Jordi Riba aliat amb la Maribel Nogué?

Ja tindríem escales mecàniques pertot arreu? vindrien els de Zara?

sisplau, no fem riure....

T

TC

Igualada

1 de febrer 2017.11:26h

Respondre

Reflexió molt oportuna però, em temo, destinada a confirmar la impotència actual de l’esquerra a la nostra ciutat. La residualització del PSC i la pràctica desaparició d’ICV, en línia... Llegir més ambdós amb el conjunt de Catalunya, fan que la primera tasca d’aquesta esquerra -que va modernitzar Igualada- sigui lluitar per la seva pròpia existència. Millor, Sr Cuadras, que no els hi posi més deures. No se, per altra banda, si en el concepte ”esquerra” hi inclou ERC, però vaja, tampoc se imaginar-los fent l’exercici que vostè reclama.

F

Florenci Valls

Igualada

1 de febrer 2017.09:37h

Respondre

Tens raó Jordi, i per aixó de tant be que ho van fer, ara sont un partit residual al Consistori igualadí.

D

David H.

Igualada

31 de gener 2017.09:15h

Respondre

Dels darrers 6 anys de CIU, el millor projecte ha estat el nou campus universitari (projectat per governs anteriors) i les zones blanques (no oblidem, construïts en solars on hi havia... Llegir més indústria!)

De la resta, el 4DHealth no l’entenem ni veiem que estigui sent cap pols d’atracció. No hi ha POUM ni voluntat de tirar-lo endavant. El problema (molt greu) de l’habitatge a la ciutat, no s’afronta: no hi ha oferta de lloguer i la compravenda (segona mà) a preus de bombolla. De les infraestructures vitals (tren, sobretot) no s’està treballant res!. Tenim menys places d’escoles bressol. Un hospital amb una gestió dubtosa i poca transparència...

Ep! i us enrecordeu del lema ”Economia, economia, economia”? Avui som el Detroit del tèxtil: de les empreses que han tancat (des de Vanity Fair a Carlomango) o que han fet EROS (des de Gamma Textil, Visteon, Esteve Aguilera-Sita Murt, Punto Blanco...) ni rastre de recuperació de cap indústria!

Això sí, donant aire (diners) a tot allò que siguin projectes privats, embolicat amb paper de beneficis per a tothom: Cinema Ateneu (l’explotació és privada), Adoberia Bella (quants ciutadans s’aprofiten del milió d’euros invertits?), el contracte Tickdy (que algú ho denunciï a la fiscalia!)...

I a sobre, pagant un IBI caríssim a costa de tornar els deutes els bancs!

J

Jaume rodguez enrich

31 de gener 2017.08:51h

Respondre

Jordi ,Igualada no és de dretres de esquerres de centre ho digali el que vulgui Igualada es de Igualada i prou el dames es circumstancial. Ho á demostrat així el llarg dels anys. Bon dia Igualada.... Llegir més Jo sóc de Igualada.

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.