És realment necessari abordar aquest debat, que a principis dels 2000 va ser molt viu. Tot i que en el seu dia els grups polítics van donar suport, seria molt bo que un cop avanci definitivament el... Llegir més procés de creació de les vegueries sigui la ciutadania qui decideixi aquesta qüestió, amb un debat previ sobre els avantatges i inconvenients de pertànyer a les diferents opcions territorials.

D’altra banda, no és necessari perdre l’Alta Segarra si es planteja una bona alternativa de funcionament a nivell comarcal. Per població necessiten convèncer a municipis d’altres comarques i potser serà molt difícil. No seria el primer cas a Catalunya que una comarca pertany a diferents supradivisions territorials alhora.

I finalment, un cop s’implantin les vegueries i substitueixin les diputacions, seria l’hora de replantejar el funcionament polític dels consells comarcals. Són una eina purament administrativa, i podria funcionar perfectament sense 33 consellers amb bones retribucions (tot i que realment no suposin una gran quantitat del pressupost d’aquests ens). Crec necessari avançar cap a un consell d’alcaldes de l’Anoia com a òrgan de govern que decideixi les estratègies a mitjà-llarg termini. El funcionament seguiria sent el mateix i es podria oferir el mateix servei. També convindria revisar el sistema d’elecció dels càrrecs polítics de les vegueries (es podria emprar un sistema semblant al de les Juntes Generals a Euskadi sense suposar una gran despesa).

Em sembla molt raonable i coherent. Però aquí hi ha un gran garbuix administratiu que caldria aclarir: Genralitat, Diputacions, Vegueries i Comarques. Calen tants nivells administratius? O que... Llegir més algú m’expliqui quins són els beneficis.

Molt d’acord amb el fons de l’article. Al clúster d’empreses TIC i de disseny que som per aquí, i en som unes quantes, crec que ens beneficia més la marca Barcelona per atreure talent, per... Llegir més captar clients i per tenir projecció de futur que no pas veure’ns associats al Penedès.

Ull, però. Entenc que del que aquí es parla amb les vegueries és de buscar eines d’equilibri territorial, és a dir, d’agrupar territoris on assignar pressupostos i executar inversió en infraestructures de manera més o menys coherent. Depenent de qui ho acabi interpretant, a l’àmbit Barcelona no sé jo si la tendència d’inversió centralista acabarà deixant-nos amb les escorrialles, sent l’últim mico perquè el primer pensament sempre serà per a la capital, com fa molts anys que ja ve sent així. Igualada davant de Barcelona és minúscula, davant dels altres municipis de l’àmbit Penedès no ho és tant.

I no és tant si el pastís total a repartir és més gran, sinó si la comarca acabarà rebent les inversions i els serveis públics que es mereix. Aquesta és la batalla real, perquè la ciutat seguirà sent on és i si se’m permet ser una mica iconoclasta, seguirem anant a estudiar a la UPC o a la UB, a Barcelona o a Lleida, sortirem de farra per Barcelona, de tant en tant anirem a comprar a Manresa, i baixarem a la platja a Vilanova i la Geltrú. No ens despistem!

Bona reflexió Jordi. Arguments sòlids! Totalment d ’acord amb el que dius.

Totalmente d’acord amb el teu plantejament Jordi. Als ulls del món Igualada és ”Barcelona” i disposem d’excel·lents vies de comunicació (llevat el tren per a mercaderies i persones, que... Llegir més pot venir si ho volem de debò) i sobre tot d’espai per desenvolupar (aeroport local derivable a mercaderies per exemple, etc). Amb potencial oferta de sòl urbanitzable dins la Comarca.
I per què el que sembla tant evident no prospera?. Probablement per la visió subjectiva dels polítics locals (pel seu municipi ”maten” i si no fes un cop d’ull a com de be s’entenen dins la ”conca” -quants contractes de recollida d’escombraries tenim, quantes deixalleries per m2, com gestionem el Consell Comarcal, etc-). També hi te a veure la visió localista de molts dels ciutadans de la zona (com costa canviar de segle!! i modificar fronteres)
En resum, l’egoisme -prioritzar l’interès privat sobre el comú- domina l’àmbit de la pressa de decisions. I el que costarà canviar-ho. Per molt estrany que sembli, molts segueixen pensant que millor ”pájaro en mano” (poder local o valor de solar avui) que ”cientos volando” (un entorn més pròsper per a tots els ciutadans a futur). No en va la nostra generació serà la primera que deixarà als seus descendents una societat menys pròspera i més endeutada, hem sigut egoistes fins i tot amb els nostres fills.

Totalment d’acord. El preoucupant però és l’actitud i el silenci dels nostres representants. Tant omplir.se la boca amb els mitjons,calçotets... fets a Igualada i ara callats... no ho entenc

Igualada LLIURE I TROPICAL, NI BARCELONA NI VILAFRANCA NI ESPANYA NI LA TERRA!

Ara poder, al ser una ciutat de segona, baixa el preu del terreny, el que desencadenaria en una baixada del preu dels habitatges i en conseqüència de la majoria de serveis. Poder el fet de no haver... Llegir més de gestionar segons quines coses també ens resultaria més rendible. S’ha de calibrar la balança i mirar realment qui hi surt perdent. La gran majoria de les persones no som inversors i no especulem amb les necessitats de les persones. Poder, no està tant malament tot plegat.

Molt bé, la reflexió, Jordi. Estic d’acord que cal pensar quina situació és més favorable per a Igualada. D’altra banda, ser en un àmbit administratiu o altre, no canviarà que continuem... Llegir més estant a 40 minuts de Barcelona i, com apuntes, beneficiar-nos-en. O sí? En quin sentit?

#GRÀCIES Jordi. Qui tingui orelles, que escolti, o Igualada ja haurà perdut.
I aleshores, campi qui pugui del Detroit en miniatura...

Doncs té sentit. Si hem de ser cua de lleó, al menys que el lleó sigui gran.

Jordi la resposta és clara vull que Igualada sigui Igualada. Sense l alta Segarra ni Barcelona. O perquè no la Andorra de Catalunya? . Una comarca petita en un País petit.