//Plugins sense CDN ?>
Llegeixo amb certa alegria que els desplaçaments a peu i en bicicleta han augmentat de forma significativa des de l’any 2009 en general a totes les ciutats del país amb Barcelona al capdavant, on hi ha hagut un increment de fins el 4%. Potser el fet d’adonar-nos que podem prescindir del cotxe per moure’ns per la trama urbana serà de les poques coses positives que ens deixarà la crisi. I és que en ciutats de les dimensions com Igualada, per exemple, per què necessitem el cotxe pels desplaçaments del dia a dia si amb uns 15 o 20 minuts podem arribar, relativament, a peu a tot arreu?
És un canvi de xip que hauríem de fer; depèn de la voluntat de cadascú i de voler entendre que no hi ha necessitat d’agafar el cotxe sempre. Evidentment, si l’acció pública ens acompanya per aquest camí amb la creació de zones de vianants, eixamplament de voreres i eliminació de barreres arquitectòniques molt millor. Els darrers anys hi ha hagut moltes actuacions al respecte i recentment s’ha provat, positivament, la peatonalització del tram sud del carrer d’Òdena.
Ara bé, també és veritat que hi ha accions que el que fan és promocionar l’ús del cotxe. Ho dic pensant en la creació de les anomenades zones blanques d’aparcament gratuït que arriben sense anar acompanyades d’una campanya de conscienciació sobre l’ús del cotxe que en compensi la seva posada en marxa i sense aprofitar-les per pacificar el trànsit del seu voltant. En aquest sentit, per exemple, la zona blanca de l’avinguda Balmes podria permetre recuperar el barri de la Indústria (ple de voreres de només mig metre d’amplada) amb la reducció d’aparcament al servei del vianant o la de La Masuca es podria aprofitar per esponjar la zona i connectar, peatonalment, el mercat amb el centre de la ciutat.
No per oferir més aparcament tindrem una ciutat més endreçada, ja que moltes vegades el problema no és la manca d’aparcament, sinó la manca de consciència d’aquells que van amb el cotxe enganxat al cul sigui on sigui. I com que les zones blanques són una acció efímera, ja que deixaran d’existir quan els propietaris dels solars decideixin edificar-hi, seria més productiu invertir tots aquests diners en fer una política a llarg termini i fomentar una nova consciència col•lectiva en la mobilitat. Tenim la sort de viure en una ciutat que ho permet i valdria la pena aprofitar-ho amb camins segurs per anar a l’escola perquè els igualadins i igualadines més joves tinguin l’hàbit de moure’s a peu, amb carrils bici per connectar els principals equipaments, amb carrers amb velocitat 30 o accés limitat, amb ampliar la zona de vianants del centre o crear-ne de noves a altres punts, i amb regular, si cal, l’aparcament als espais de gran afluència.
I pensant també en el llarg termini, pel que fa a l’ús del cotxe, la prioritat hauria de ser treballar perquè la ciutat tingui uns bons accessos nord, sud, est i oest amb unes vies principals d’entrada i sortida i uns aparcaments soterrats ben repartits i útils amb els descomptes i ofertes que calguin per promoure el comerç.
Tot plegat podria donar com a resultat evitar de veure imatges com la de gairebé una vintena cotxes aparcats a una de les zones de vianants per excel•lència com és la plaça de l’Ajuntament en un matí qualsevol; la de molta gent caminant per la calçada del carrer dels Esquiladors o de Galícia perquè la voravia se’ls fa petita; o la de trobar-se el polígon de Les Comes vergonyosament ple de vehicles a les voreres amb el trencament de les llambordes que això suposa, fet que ha provocat les queixes de molts propietaris que no han obligat, abans, als seus treballadors a aparcar on toca. Són estampes que conviden a la reflexió.
Espero que l’increment dels desplaçaments a peu i en bicicleta no només sigui un efecte de la crisi, sinó que ho aprofitem com una oportunitat per posar-ho fàcil a aquells que vulguin deixar el cotxe a casa i convèncer els que encara no ho fan. A més, caminar és sa, allibera la ment i permet viure el brogit de la ciutat amb tots els nostres sentits i observar-la al 100%.