Sovint hi ha productes que tenim tan incorporats a la nostra vida quotidiana que no parem a preguntar-nos: això des de quan existeix? Qui ho va inventar? Per què? Un d’aquests productes és el Buff. El tubular de roba que tanta i tanta gent té i porta. Com qualsevol invent, el Buff també té el seu pare. I ara l’ha perdut. És l’empresari igualadí Joan Rojas.

Des d’una òptica igualadina, vull destacar tres punts amb els quals Joan Rojas, sense haver-ho buscat mai, mereix el reconeixement de la ciutat. Primer de tot, cal dir que Rojas és el creador del producte més internacional que s’ha inventat mai a Igualada. Va fer el primer prototip al 1991 i la primera venda a l’any en el qual semblava que no hi havia somnis impossibles: l’olímpic 1992. I des d’aleshores, ha tingut milions de vendes i s'exporta a 70 països d’arreu del món. Un producte únic, global i inventat a Igualada. Primera vegada a la història de la ciutat que això passa amb aquestes dimensions i xifres.

També des d’un punt de vista de ciutat, cal agrair que Rojas sempre hagi mantingut la producció de Buff a Igualada tot donant feina a dos centenars de persones. I fent-ho des d’una aposta pel disseny i la qualitat com a antídot davant les tempestes del tèxtil i de les imitacions. A més, és una fabricació que es fa en una nau que no és una nau qualsevol. Ubicada al carrer de França, és una nau que embelleix el polígon de les Comes. Primer es va construir l’edifici cobert de planxes de ferro oxidat i des de fa dos estius se n’hi va afegir un altre amb un forta personalitat marcada per una estructura metàl·lica que canvia de color a mesura que el sol hi va tocant al llarg del dia.

El tercer punt a destacar de la contribució de Joan Rojas a la ciutat és que, a través de Buff, ha promogut esportistes, equips i esdeveniments d’Igualada i l’Anoia, com de molts altres punts del país i més enllà. Una tasca de patrocini i mecenatge que exemplifica molt bé la generositat d’un home que, a més d’empresari, era somiador i ajudava a fer realitat els somnis de tots aquells apassionats de l’esport. Concretament, esports d’aventura o minoritaris que són els que necessiten una empenta més forta.

En el munt de missatges que s’han escrit aquests dies de record a Joan Rojas s’hi destaca la seva discreció. Una mostra és que pràcticament no concedia entrevistes. Vaig tenir la sort de poder-ni fer una per la Revista d’Igualada a l’any 2006. Al llarg de la conversa vam repassar com va crear el Buff, com es va implantar arreu del món i la darrera pregunta va ser sobre què li deien els clients. I la seva resposta, avui, emociona encara més que aleshores: “Hi ha molts clients que ens envien correus explicant-nos coses que els han passat amb el Buff. Els que em fan sentir millor són els de la gent que pateix càncer i que et diu que el Buff és fantàstic per cobrir-se el cap. No sabien què posar-se i expliquen que el Buff els serveix per a tot”.

Dilluns al vespre, el dia que vam conèixer el seu adéu, vaig sortir a córrer i al posar-me el Buff vaig pensar en ell. I en com hi ha persones que inventen per fer-nos la vida més fàcil. Gràcies per la teva creativitat, Joan.