Tanquem el curs amb dues notícies absolutament esperades, reclamades en el temps, ateses pel nou govern de la Generalitat i que celebrem: el soterrament de la via del tren i el tren gran. Les obres del soterrament començaran el proper any 2026 i el tren gran ha quedat inclòs dins el nou Pla d’Infraestructures 2025-2050. Aquestes dues notícies les vam conèixer la setmana passada, la mateixa setmana en la qual vam tenir a Igualada la visita de la consellera de Territori Sílvia Paneque amb aquests anuncis sota el braç. El primer que ens surt dir és: per fi! També hi ha qui se les agafa amb incredulitat o dient allò de “no m’ho creuré fins que no ho vegi fet”.

Tenen tota la raó. Però aquestes dues notícies ens venen a demostrar que els grans projectes importants no són ni ràpids ni fàcils, però que si es manté la seva lluita en el temps, amb perseverança i constància, al final arriben. A Igualada sabem com és de difícil qualsevol reclamació lligada amb el tren i de vegades això pot portar a la frustració però hem de mirar lluny. Només cal recordar que els igualadins i igualadines del segle XIX van estar 40 anys reclamant l’arribada del tren a la nostra ciutat: van començar a lluitar-lo al 1852 i no va arribar fins al 1893. Va arribar perquè la ciutat no es va arronsar en somiar-lo fins aconseguir-lo, tal i com explica molt bé el professor i historiador igualadí Miquel Térmens a la seva obra “El ferrocarril a Igualada: la lluita pel progrés (1852-1893)” que us recomano que llegiu. Només teclejant el títol a Google hi podreu accedir.

Hi ha lluites que són com una cursa de relleus, a cada generació li toca fer una part del camí. El soterrament del tren feia 20 anys que s’estava reclamant i treballant, de vegades amb passos endavant, de vegades amb algun pas enrere, però tenint el projecte a l’horitzó. Sempre dic que la política implica tenir actes de generositat, es a dir: plantar la llavor de projectes que potser qui la planta no veurà fets realitat però que el seu gest és imprescindible perquè arribin un dia o altre.

Des del PSC sempre hem defensat el tren gran, moltes vegades en solitari, altres vegades més acompanyats però som perseverants. Els presidents Maragall i Montilla van crear les bases del projecte des de la Generalitat i Jordi Aymamí Jordi Riba des de l’Ajuntament. Malauradament, els canvis de govern a un lloc i altre van fer que el projecte quedés en un calaix i quan no fa ni un any que  governa, l’executiu del president Salvador Illa ha tornat a posar el tren gran, l’Eix Transversal Ferroviari, damunt de la taula al nou Pla d’Infraestructures. Aquest tren projecta una línia de Lleida a Girona passant per Igualada, des d’on sortiria un ramal que ens portaria a Martorell i des d’allà a Barcelona de manera ràpida tot vorejant l’autovia A-2. Com sempre hem demanat, cal prioritzar aquest tram. Necessitem el tren per ser més competitius i millorar la vida de la gent i és el moment de continuar-lo defensant, més que mai. Un tren gran que serà el complement de l’actual carrilet, centrat a ser un metro comarcal i impossible, ho diuen tots els experts per activa i per passiva, de fer-lo més ràpid a causa de l’orografia del terreny i de la funció que té de donar servei a molts municipis.

És cert que el tren gran no és fàcil ni possible a curt termini però com que el futur sempre dona la raó al progrés, sabem que arribarà, tal i com ha arribat el soterrament. Aprenguem que els somnis s’aconsegueixen si de manera constant es somien i es lluiten. El tren gran no és cap somni impossible, és possible, i és un somni que volem fer realitat per Igualada. Un cop aconseguit el soterrament, marquem el proper pas: el tren gran.