Igualada ha viscut, durant quatre dies, la màgia de l’European Balloon Festival. Una quarantena de pilots vinguts d’arreu del món han participat del certamen que, enguany, ha celebrat la vintena edició. Sense cap mena de dubte és un festival consolidat i referent a la nostra ciutat però alhora, i ho diuen públicament els membres de la mateixa organització, és un festival “estancat”. Per tant, superades les primeres 20 edicions, Igualada hauria d’entomar el repte de saber què n’ha de fer del seu festival de globus.

El primer que caldria fer és conèixer quins festivals de globus hi ha arreu del món i a quins ens volem assemblar. És molt útil llegir l’article que Jordi Còdol va escriure a AnoiaDiari, titulat “Un món de globus”, per saber a quina lliga juga l’European Balloon Festival i fins on podria arribar: se’n celebren 200 arreu del planeta i la majoria són espectaculars. Per tant, a més de dir que cada any tenim un festival molt xulo, que surt a molts mitjans de comunicació, referent al sud d’Europa i etcètera, etcètera, hauríem de mirar més enllà i saber com fer-lo créixer i en quina direcció anar.

M’imagino un European Balloon Festival amb 60-80 pilots amb quatre dies plens d’activitats al camp de vol i no descentralitzades com passa ara. Del matí a la nit, el camp hauria d’acollir activitats relacionades amb el món dels globus, fins i tot una zona d’acampada per a aquells que hi vulguin passar els quatre dies com és habitual en altres festivals. Veurem si el Parc 11 de setembre que agafarà forma l’any que ve representa un canvi, en aquest sentit. Si es volen fer activitats al centre que es facin, però l’escenari principal hauria de ser el camp de vol i omplir els temps morts entre el vol del matí i el del vespre.

Menció a part mereix el Night Glow. Necessita de manera urgent un ordre, un relat i dosis d’espectacle. No sabria amb quina paraula definir l’actual Night Glow però pensant en aquella gent que ve de fora expressament per veure’l, deuen marxar amb una sensació  que els han aixecat la camisa: aquest any van ser 9 minuts d’una música de fons amb un castell de focs que no es veia i amb uns globus que s’encenien i s’apagaven de manera aleatòria. Qualsevol ciutat donaria el que fos per tenir, a les portes de l’estiu, una nit tan potent com aquesta i aquí no ho aprofitem. Si TV3 transmet cada any les havaneres de Calella i el piromusical de la Mercè, per què no podria transmetre el Night Glow, per exemple, convertit en un gran espectacle de 25 minuts de durada on a més dels globus hi haguéssin elements artístics de dansa, circ o grans estructures que expliquéssin una història?

Amb un European Balloon Festival evolucionat, Igualada aleshores podria adoptar els globus com el seu emblema per comunicar-se arreu. Els globus aerostàtics són un element que cap altra ciutat de Catalunya té com a propi, són sinònim de màgia i color, tenen valors com el de deixar volar la imaginació i somiar, són elements de modernitat i orginalitat lligats a la cultura europea, i agraden a grans i petits. Igualada hauria de vendre’s com la ciutat dels globus i aconseguir una identificació potent a la ment de tot el país i, a partir d’aquí, els valors que se’n desprenen són útils per comunicar la ciutat en altres sectors, però el principal és el dels globus i tot el que es relaciona amb aquest món. En aquest sentit, subscric plenament el que va escriure Pau Llacuna a AnoiaDiari, en un article titulat “Un tòtem per la tribu?”, tot demanant que Igualada adoptés l’European Balloon com el seu “tòtem”.

Tot desitjant que l’European Balloon Festival 2017 trenqui algunes inèrcies i sigui agosarat, cal felicitar els impulsors del certamen a l’any 1997 com són l’exregidor de Promoció de la Ciutat Joaquim Romero i el dissenyador Pep Valls, als quals cal sumar l’empenta del pilot Àngel Aguirre i dels pilots i empresaris Josep Maria Lladó i Carles Lladó. Passades les primeres 20 edicions, espero que el millor European Balloon Festival encara estigui per arribar. Des de l’organització demanen una oficina tècnica que vetlli pel festival tot l’any, tal i com passa amb la Mostra, per exemple. Esperem que se’ls escolti. Cal que Igualada aprofiti el potencial d’un certamen que els igualadins estimem. Ara mateix, l’European Balloon Festival és un diamant en brut.