Quan en un lloc hi ha problemes, el més normal és que tots els agents implicats en aquell problema puguin trobar-se i proposar solucions perquè, després, qui hagi de prendre la decisió ho faci amb un bon coneixement de causa. A l’Anoia hi ha un problema que es diu crisi econòmica però en tenim un altre que és la ineficàcia a l’hora d’afrontar-la. I així ens va. Des del 2010 no es produeix una reunió de polítics comarcals amb representants empresarials, sindicals i agents socials alhora. Segons expliquen els mateixos protagonistes, fa quatre anys que tots aquests agents no comparteixen, en una mateixa taula, la realitat que viuen. Molt alarmant.

Aquesta és d’aquelles coses que sobten perquè dónes per suposat que amb la situació que viu la comarca segur que el Consell Comarcal promou trobades i taules conjuntes per escoltar tots els agents i obrir línies d’actuació. Doncs no, aquí no. A d’altres comarques sí, i moltes tenen el seu Consell Econòmic i Social que fa de vertebrador i plataforma d’agents polítics, econòmics i socials. L’Anoia va tenir, també, el seu Consell Econòmic i Social, l’anomenat CESCA, la vida del qual es va acabar el dia que es va presentar un dels millors fums que s’han venut en els últims anys a la comarca: el Pla Estratègic. Va ser en un acte el 22 de setembre del 2010 al Cercle Mercantil amb tota la pompa i amb el repartiment d’uns peons d’escacs amb l’eslògan “L’estratègia ets tu” que convidaven a “moure fitxa per l’Anoia”. Tal i com va néixer, allò va morir, tot i que es va repetir que era el pla que marcaria el futur de l’Anoia pels propers 10 anys. Res de res i els que hi vam assistir vam sentir una vergonya aliena que encara recordem ara. Això sí, els polítics de torn que volien la foto i el titular per sortir al diari ho van tenir (excepte un alcalde que, potser volgudament, va ser un dels grans absents de l’acte). Si voleu consultar el document, encara està penjat a la xarxa: Pla Anoia.

Havent après del que no s’ha de fer, caldria reimpulsar el CESCA amb l’objectiu de ser realment útil i actuar de “lobbie” per pressionar a prendre les decisions que toquin i fer reivindicacions socials, industrials, d’infraestructures,… En una de les comarques amb més atur de Catalunya, tot i les lleugeres baixades dels darrers mesos, sentim molt poc les entitats patronals, sindicals i socials. Sense espais com el Consell Econòmic i Social, el protagonisme d’aquests agents és feble i el poder polític no se sent interpel·lat. És urgent tenir un nou CESCA on l’objectiu no siguin les medalles ni les fotos, sinó els resultats i la posada en comú dels problemes i les solucions. I entendre que això ha de servir per trucar a les portes de les administracions superiors demanant accions concretes. El Consell Comarcal no té els recursos ni les competències per capgirar la situació econòmica de l’Anoia però sí que té un recurs que és el de fomentar òrgans que permetin obrir lluites. I això no val diners.

Juntament amb el reimpuls del CESCA cal demanar que es creï un Observatori Comarcal que pugui recollir i analitzar les dades de l’Anoia, tal i com va sol·licitar fa uns mesos CCOO. Remenant a internet us sortiran els observatoris comarcals del Baix Llobregat, del Vallès Oriental, del Maresme i d’altres comarques on publiquen, força sovint, les dades d’un munt d’àmbits diferents que els serveixen com a base per a les seves polítiques. Enveja. Aquí només tenim l’Informe Anual com a únic referent i l’últim és del... 2013!

Que faci 4 anys que no s’impulsen òrgans, taules i reunions conjuntes d’empresaris, sindicats i agents socials és simplement una deixadesa absoluta en la lluita contra la crisi econòmica. Que no hi hagi un Observatori Comarcal és una altra deixadesa que fa impossible saber com actuar perquè no es coneix la situació real. Si aquestes dues demandes no es posen en marxa estem condemnats a seguir sent una Anoia plena de pedaços on s’actua sense seguir una línia estratègica de comarca definida, acordada i a llarg termini. I el que fa més por és que es prenguin decisions que ens marcaran per molts anys sense conèixer, a fons, les dades de la situació que tenim.