De totes les dones en situació de desigualtat, les que reuneixen totes les condicions de l’opressió són les dones prostitutes, sempre explotades, discriminades, subordinades... La prostitució és una forma extremadament dura i desequilibrada que tenen les dones més pobres de guanyar-se la vida. Vagi per endavant la meva solidaritat amb aquestes dones víctimes de les practiques d’arrel patriarcal.

El debat de la prostitució a través dels mitjans de comunicació, s’ha posat sobre la taula perquè en els darrers temps s’ha fet massa visible, perquè molesta als ulls. Una situació de crisi econòmica com la que ens envolta suposa afegir majors dificultats a les persones que ja estan en el límit, en els marges de la societat.

La idea de que la prostitució ha existit sempre i per tant l’hem de donar per inevitable no podem mantenir-la, com no podem mantenir que perquè la desigualtat ha existit sempre, ara la fomentarem, la legalitzarem o parlaren bé d’ella. Fixem-nos en un detall, la prostitució està envoltada d’una hipocresia social molt arrelada de tal manera que es condemna a la persona que exerceix però no a la que se’n gaudeix o en fa ús.

La situació social d’ inferioritat i subordinació de les dones, es pot anar a trobar als inicis dels temps però històricament es completa quan els homes pacten una dona en propietat per cada home i unes poques dones per ús públic per a tots el homes. Aquesta “propietat” va prendre forma amb el matrimoni i en la família patriarcal que d’ell derivà. Afortunadament algunes coses han canviat, almenys al paradís d’ Occident, però encara moltes dones al món són estricta propietat de l’home.

Encarar la prostitució, avui dia al·legal, es mou, bàsicament, en quatre eixos: mantenir-se en l’al•legalitat com fins ara s’ha fet, prohibir-la o dit en la seva forma extrema, il·legalizar-la, una tercera opció defensada por un sector de la societat, la regulació i finalment l’abolició.

De la prohibició poc a dir. Alguns prohibicionismes benvinguts siguin, es clar, però no van a l’arrel ni a les causes. No són la solució. De la reglamentació, primer, una constatació: als països on s’ha reglamentat es pot demostrar empíricament que la prostitució ha augmentat (Suècia, Holanda, Alemanya,...).Segon, posats a reglamentar, podem començar per aplicar mesures legals que limitin la presència d’oferta sexual a les pàgines de la premsa o altres mitjans de comunicació, entre ells internet. Tercer, regular no deixa de ser posar la prostitució al mercat i practicar la compravenda ( tot al mercat!!) Quart, si es regulés la prostitució estaríem parlant de dues parts que contracten on una d’elles no pot exercir la llibertat, la igualtat i el consentiment .

Així, la regulació es pot entendre com una mesura pal·liativa. Però pal·liar és acceptar l’explotació sexual i l’estructura de subordinació subjacent. Darrera d’una relació de prostitució no hi ha llibertat ni igualtat ni consentiment. No hi ha llibertat si una de les parts està dominada per la necessitat; no hi ha llibertat si la dona pot decidir la seva pròpia esclavitud; tampoc si l’esser humà no sap limitar la seva llibertat que acaba on comença la llibertat de l’altre; No hi ha consentiment perquè la llibertat sexual està vinculada al desig i el plaer i en la prostitució les dones no posen en funcionament el desig ni esperen obtenir cap plaer.

No hi ha igualtat, entre altres moltes causes, perquè regular la prostitució com a una relació laboral especial ja sigui Regim d’Autònoms o en la línia de les Relacions Laborals Especials com ara la de les treballadores de la llar familiar (però encara més per sota en condicions laborals), és posar-les novament al vago de cua de la desigualtat.

Per últim considerar que es tracta d’una relació laboral voluntària és pura i simplement

cruel. En la prostitució no hi ha voluntarietat sinó necessitat; és clar que sempre hi ha excepcions, només faltaria. Les formes d’enriquir-se ràpidament són temptadores i la condició humana sempre es mou entre la bondat i la maldat.

Reaccionem. No regulem. Si podem eliminar la prostitució (una forma d’esclavitud) perquè conformar-nos amb el mínim que ja tenim, l’al·legalitat i el màxim a que aspirem, la regulació. Abolir la prostitució, com al seu dia es va abolir l’esclavitud, és el camí més igualitari, és el millor camí.