Dimarts, 4/5/2010
630 lectures

Del vel s’ha fet una guerra

La utilització del vel a Occident s’ha viscut gràcies al colonialisme, l’ integrisme musulmà, el terrorisme, a l’ 11-S i, sobretot, a la construcció i tractament mediàtic, com un símbol a eliminar, segurament amb la creença que eliminant el símbol s’elimina allò que el sustenta.

El vel, al meu entendre, té més de símbol costumista que d’uniforme religiós, encara que occident s’entossudeixi en aquesta segona opció. Pel que tinc entès l’Alcorà recomana —però no obliga— tant en la indumentària masculina com la femenina que aquesta reflecteixi una actitud i una ètica tant del cos com de l’esperit. Si el vel fos un uniforme religiós, com pretenem, li faria un flac favor a la religió atès que qualsevol convicció religiosa ha de ser viscuda sense coacció, si no és així quin sentit té i quin beneficis pot aportar?

Sembla ser que en totes les civilitzacions el vel s’ha interpretat o més ben dit ha quedat reduït al sentit d’’amagar’, que de fet és una de les seves funcions principals al temps que apareix com l’instrument de submissió, per excel·lència, de l’ordre patriarcal i de l’opressió de les dones. El vel avui dia, tant en la manera de viure’l com de creure’l, té expressions ben diverses (burka, hijab...) i es viu de maneres diferents i fins i tot contradictòries, com un tret espiritual, cultural, identitari, com una moda o com una protecció davant la societat de consum a més de veure’l com una mena de bandera politicoreligiosa.

Crida l’atenció el cas de França on es comptabilitzen uns 5 milions d’alumnes i d’aquests sols assisteixen a classe unes 1.250 noies amb vel i, encara més, només un 10% han comportat situacions lleugerament conflictives; tot i així els grans mitjans de comunicació no mencionen o més ben dit amaguen que existeix una coexistència pacífica a l’escola mentre destaquen, intencionadament, les situacions conflictives amb un tractament informatiu excessiu. Si no recordo malament va ser fruit del racisme i malestar social envers els immigrants que va sorgir la a famosa ‘llei de la por’ de 2004, que va prohibir el vel a l’escola i convertí de cop i volta aquelles noies que el portaven en símbol de tots els mals que amenacen a Occident. I és que portar vel s’associa a aspectes socials ben negatius com l’ablació genital, la subordinació l’esclavatge, la lapidació, la desigualtat de sexes...

Al meu parer el vel d’una noia escolaritzada no fa mal, no destorba el funcionament de la vida escolar de cap de les maneres, tot i que volem veure en aquesta acció certa la reivindicació de la identitat religiosa, de diferenciar-se,d’atemptar contra la laïcitat i encara més, seguint arguments feministes, el vel, més que cap altre símbol, representa la desigualtat de sexes. Pel que fa a la laïcitat jo l’entenc com un distanciament de l’Estat vers qualsevol creença religiosa, en cap cas com una repressió en l’espai públic de la manifestació de les conviccions religioses.

Al meu parer cal respectar els motius que mouen les dones a portar vel mentre el portin fruit de la seva voluntat. Jo estic, doncs, perquè respectem l’opció personal que pertany a la seva intimitat i les seves conviccions, tant me fa si és una joveneta de 13 anys o una dona de 50.

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.