El coets de St. Joan, entre altres moltes coses marquen el final de curs. Un merescut descans per aquells que han treballat de valent siguin mestres siguin estudiants i no diguem els pares (aquest hauran d’esperar una mica més a fer vacances). A l’endemà les escoles d’estiu i altres activitats lúdiques i acadèmiques es posen en marxa. Que tothom tingui un bon estiu i que els pares d’alumnes es revoltin, si us plau!

El proper curs es posa en marxa la 'carta de compromís educatiu' una eina que segons el Departament d’Educació incentivarà la implicació de les famílies en l’educació dels seus fills i filles'. Això la lectura oficial. A la web podeu trobar la informació completa. El D. d’Educació ha cregut necessari fer unes orientacions per a l’elaboració de la carta de compromís educatiu. Molt bona pensada si es té en compte que l’heterogeneïtat de centres educatius (laic, religiosos, concertats, privats, públics, rurals, microcentres i macrocentres, ubicats en zones privilegiades o en zones vulnerables, d’exclusió social...) . La idea és que l’escola impulsa un procés participatiu de famílies escola i alumnat i d’aquí surt la carta de compromís. A la pràctica, com els processos participatius són 'durs' de fer-los funcionar, doncs agafes el model que dóna la Generalitat, el 'retoques adaptant-lo a la realitat del teu centre' el presentes a tots els implicats i apa! cap el Consell Escolar i ja està aprovat. Les orientacions posen l’accent en la necessitat de vincular la carta de compromís amb el PEC (Projecte Educatiu de Centre). M’agradaria prendre’m un projecte educatiu de centre seriosament però no puc. Tots els que conec i no forçosament són d’aquesta comarca, són una mena de oració-poesia plena de bones intencions però buida de contingut.

He llegit el document i des d’un punt de vista 'escola' i és fantàstic: una crida a la corresponsabilitat i a la coeducació educativa entre família i escola. I per què ara? I perquè un document signat? Com a mare d’estudiants fa uns 15 anys ja havia vist una idea semblant, per escrit, però només que reflectia acords puntuals.

Queda clar que el contingut el formula el centre per més procés participatiu que faci(!?).També queda clar que l’escola té por i se sent sense poder i ja no diguem autoritat per fer front al dia a dia. No són les famílies qui han demanat aquesta carta de compromís. Les 'finalitats' sempre enunciades en infinitiu i amb una frase com 'la finalitat(...) és potenciar la comunicació, participació, implicació i compromís entre els centres i les famílies en l’educació d’infants i joves)' tornen a estar plenes de bones intencions però tenir la barra de dir ' és potenciar'... deixa tot en una ambigüitat d’escàndol. De moment preceptiva en Infantil i Bàsica i recomanable a la resta d’ensenyaments(?), suposem que ensenyament obligatoris.

En sociologia de l’educació hi ha un corrent que sempre es minimitza, on la relació escola-alumne s’estableix en el mateix sentit que si es tractés d’una relació laboral comuna (assalariat). E. Z. Friedenberg a 'La cuna de la Libertad' incideix en aquest enfocament, és a dir que les relacions de poder a l’escola són semblants a les que es donen al món del treball (empresari/treballadors). En les relacions laborals es pressuposa una part dèbil, els treballadors, i una part forta o dominant, l’empresari, i la legislació mostra sempre un caràcter tuïtiu, protector cap a la part més dèbil. Quant a la institució educativa, el poder sempre ha estat en mans dels dispositius de control: professorat, direccions del centres, inspeccions, i l’alumnat es troba en una situació de desigualtat per manca de contracte i de relacions democràtiques.

L’Estat té el dret d’obligar els infants a ser escolaritzats: en un lloc específic, l’escola, i a càrrec d’un grup de persones en la selecció dels quals els alumnes no han tingut ni veu ni vot, fent tasques que no poden triar, sense cap remuneració i subjectes a unes normes i sancions especialitzades que no són aplicables a la resta de ciutadans. Deixant de banda si l’escola és un servei o una càrrega, o ambdues coses, en el món del adults les coses funcionen diferent: quan se subministra un servei a un individu a qui la llei empara, aquest es materialitza a través d’un contracte de drets i obligacions de les parts i, se’ls donen els recursos legals per afrontar incompliments.

L’assistència obligatòria a l’escola ho és per llei, però aquesta mateixa llei no està obligada a complir allò que els alumnes poden exigir. Així l’alumnat no pot sol·licitar retirar-se si l’escola és d’inferior qualitat, no manté certes normes o si se’ls tracta amb brutalitat. És clar que, hi ha altres lleis que estableixen normes per a la construcció i el manteniment d’escoles, la titulació de professors, drets i deures i procediments als quals es pot apel·lar si l’escola els incompleix, però es manté l’obligació de l’alumne d’assistir a l’escola i acceptar el seus serveis. Aquesta situació s’explica perquè, primer, l’escola actua in loco parentis, la conseqüència singular per tractar-se de menors d’edat que, com a tals, comparteixen drets, privilegis i responsabilitats amb la resta de ciutadans. A l’escola el menor aprèn ràpidament que l’autoritat pública pretén ser imparcial mentre la família es mostra sensible a les necessitats del menor.

El personal de l’institut es fa especialista en el 'control' de grans grups d’estudiants, encara que sigui malmetent l’oportunitat d’aprendre. A l’escola el poder i l’autoritat que està en mans del professorat, es pretén que siguin indistingibles. Potser desvien cap als alumnes la seva hostilitat i exigència d’estatus. L’alumnat viu les normes com a control, no com a protecció. Qualsevol alumne sap que el director recolzarà el docent de torn davant d’un conflicte amb un estudiant. L’alumnat es resigna i accepta que l’escola és com la vida.

Pares, Famílies, llegiu atentament les orientacions per fer la carta de compromís educatiu veureu l’exigència desigual respecte alumnes i centres, veureu la importància que de cop i volta teniu respecte l’educació dels vostres fills. Per què si cal signar aquesta mena de contracte entre pares i escola, algunes coses van malament, molt malament i no pot ser que la clau de volta sigui, com pretén aquesta carta de compromís, unicament la família.