El 31 de juliol de 1906 neix el treballador Alexei Stanijov. L’any 1939, en plenes facultats físiques i mentals aconsegueix treure set vegades més carbó del que establia el Pla Anual. La Unió Soviètica va utilitzar la gesta per a fer propaganda i motivar la massa obrera i Stalin el va pujar a l’altar i el convertí en un Déu dels 'amos' i en un fuet i assot per els treballadors. No sols els treballadors hauran de 'guanyar el salari amb la suor del seu front' sinó que a més un percentatge del sou ho serà en funció del rendiment.

La URSS no va tenir problemes per 'retenir el talent' d’aquest treballador sinó que va fer d’ell una bandera. Amb el temps l’estajanovisme es convertí en treball 'a destajo', a 'preu fet' sempre associat al mal anomenat treballador de coll blau. Un retrat molt aconseguit és la pel·lícula 'Temps Moderns' de Chaplin.

Ha desaparegut? Al meu parer, tot el contrari, l’estajanovisme ha arrelat i s’ha disseminat entre tots els treballadors i ha conquerit espais dels anomenats professionals¹: l’estilista que quintuplica els caps que pentina en dissabte, el dissenyador gràfic sempre a contrarellotge per acabar el disseny i que surti a temps, el professor que s’esgota lleugerament en època d’exàmens i quan va de colònies, si hi va, el periodista sempre a remolc de la notícia i del tancament de l'edició, l’estudiant, capaç de rendir tres dies abans d’exàmens més que tot el curs, la mestressa de casa, gestora entre gestors, que supera l'estajanov amb escreix...

Sempre, però, s’ha associat al sector industrial, a les fàbriques manufactureres i sobretot a les dones. Casos paradigmàtics són la cadena en fàbriques de components per l’automòbil, el tèxtil, la construcció (preu per metres), les terrasses i cafeteries a l’estiu, la funerària (el cop de calor del 2003, accidents de trànsit, grips que s’emporten avis a l’hivern). Ui! , si seguim enumerant el meu cap perilla.

Al meu parer està força més estès del que a simple vista es veu. La cultura empresarial sol cultivar el curt termini; un exemple són els directius sempre pendents del resultats trimestrals però amb retribucions per objectius de mitjà-llarg termini. Aconseguir la remuneració per objectius —stajanovisme de coll blanc— que complementi la remuneració del conveni exigeix una forta dedicació mai equiparable a la remuneració econòmica aconseguida.

Sí, ens demanen esforç i compromís però a canvi d'una remuneració injusta. Al Japó moren unes 10.000 persones a l’any per excés de treball (60-70 hores) però socialment no es considera una addicció negativa per la persona sinó tot el contrari, es considera un valor sobre el que existeix més consens que la igualtat de sexes o els drets humans.

En un moment de crisi del treball tant i tant greu on aviat faran un programa tipus 'Operación Triunfo' per triar —selecció de personal— qui treballa, l’estajanovisme és un mal menor. Efectivament un mal menor però molt estès. Al Japó, karoshi i a Occident, depressions i malalties físiques, perquè potencialment, el fet de treballar a un ritme superior a una activitat normal, si es fa de forma continuada, és perjudicial per a la salut. Qui estigui lliure de l’Stajanov que tiri la primera pedra.

1 Professional: ésser humà que s’autoanomena professional i rebutja el substantiu treballador (!?) Taca d’oli en feines i tasques d'exercici individual i d’equip.