No puc pensar que és ignorància el fet que el nostre Conseller de Salut digui, de manera incendiaria, que la “la salut es un be privat que depèn d’un mateix i no de l’Estat”, penso que simplement és una declaració ideològica per apuntalar la privatització de la Salut, culpabilitzar les persones usuàries i donar “ales” al negoci de la Salut Privada.

Estimat Boi, li agrada que existeixin desigualtat socials altrament no triaria un camí tant severament injust per les persones en general i sobretot per les més desprotegides.

Vagi per endavant que crec que calia reformar la gestió de la Salut, que el Tripartit va deixar un forat gros que la crisi ha fet encara més gros i que me n’alegro que els treballadors de la Salut, fins ara uns privilegiats de l’ocupació, tastin l’atur, les condicions de treball precàries i la reducció del seu salari. És saludable. Però la Salut, en majúscules és massa important com per convertir-la en mercaderia.

El nostre Conseller saps que,

LaOMS (’Organització Mundial de la Salut) ho diu ben clar “El dret a la salut obliga als estats, a generar les condicions en les que tota la ciutadania pugui viure de la manera més saludable possible” Que jo recordi la OMS no va excloure Catalunya.

La Constitució Espanyola (article 43) diu: 1. Se reconoce el derecho a la protección de la salud. 2. Compete a los poderes públicos, organizar y tutelar la salud pública a través de medidas preventivas y de las prestaciones y servicios necesarios...”

L’Estatut d’Autonomia de Catalunya corrobora el què diu la Constitució respecte la Salut i les funcions que té assignades el Govern de la Generalitat al respecte.

La Llei general de Sanitat i Llei de Salut Pública (aprovada el mes passat) estableixen les obligacions del govern central i autonòmic en la vigilància, prevenció i control dels factors determinants de la salut que no són altres que els factors socials.

Les persones tenim cura de la nostra Salut, sense necessitat que el Conseller Boi Ruiz faci declaracions intencionades sobre la mateixa i ho fem per la nostra pròpia naturalesa humana que ens empeny a la supervivència de la millor manera possible.

Oblida el Conseller que hi ha el que s’anomena “Determinants Socials de la Salut“ que la OMS reconeix con la “Causa de les Causes” de tenir o no tenir Salut. Aquests determinants no són altres que la desigualtat d’ habitatge, la contaminació del nostre medi ambient, la manca de treball o el treball precari, la desigualtat econòmica entre les persones, la desigualtat de gènere, el nivell educatiu... és a dir totes les “pestes” de la pobresa.

Tots aquests determinants es poden evitar o almenys reduir si hi ha voluntat política. La voluntat del Conseller Boi Ruiz és manifestament clara i transparent: engrandir la bretxa de la Salut. Felicitats! Cada dia estem més indignats.