A la pràctica, per a ésser un bon polígam casat, a l'home li cal desitjar moltes esposes i no sols moltes companyes sexuals. És segur que les esposes invertiran en la cura dels fills cosa que no faran les companyes sexuals. Però també o, per sobre de tot, li cal ser ric per mantenir-les.

Històricament, en el 80% de les cultures humanes, als homes que van tenir poder se'ls va permetre la poligàmia. De fet en totes les civilitzacions els homes despòtics han dut a la pràctica la fantasia masculina definitiva: un harem format per centenar de dones joves i a ser possible custodiat per eunucs. Fruit del cansament, el desig de renovació o la riquesa, quan l'home busca noves esposes les busca més joves què la o les que ja té.

Ja que els matrimonis sempre tenen com a mínim una mica de reciprocitat, a mal dades i emparant-se en exigències emocionals o econòmiques l'home pot renunciar a noves esposes. Segons el llibre Guinness dels rècords del món, l'home amb més fills de la història (888) va ser un magrebí que tenia l'evocatiu nom de Mulay Ismail (1672 i 1727), "l'assedegat de sang", amb 4 esposes i un nombrós harem de concubines. Més que polígam, híperpolígam... És clar. Feina va tenir, ja que a més de repel·lir als centenars d'homes als quals va privar d'esposes a oprimir l'harem mitjançant la por, l'empresonament o la mort.

Segons el llibre Guinness dels rècords del món, la dona que ostenta el rècord amb més fills va ser una dona russa que va tenir 69 fills (la majoria bessonades i trigèmins)

En contrast, la poliàndria resulta força escassa i se sustenta en entorns tan durs que els homes, ocasionalment, estan disposats a compartir una esposa fins que les coses millorin.

Per estrany que pugui semblar, en una societat més lliure, la poligínia (forma de matrimoni polígam segons el qual un home pot contraure matrimoni amb més d'una dona) no és una cosa necessàriament dolenta per les dones. Una dona pot preferir compartir un marit ric que tenir l'atenció sencera d'un marit pobre. Les co-esposes sovint s'avenen... Seria quelcom semblant a " vols ser la 4 esposa de George Cloney (per citar un clàssic) o la primera esposa de Pere el mecànic".

La monogàmia legal ha estat un acord entre homes més o menys poderosos per minimitzar els costos de competició entre els homes. D'aquí fàcilment es dedueix que igualitarisme i monogàmia s'emparellen com ho fan despotisme i polígina.

La desigualtat ha permès que sorgeixi un altre tipus de poligínia: els homes rics sostenen una esposa i una amant o es divorcien de les seves esposes després de 10 anys i les passen una pensió de manutenció pels fills al mateix temps que es casen amb dones més joves. La premsa del cor és l'aparador d'aquestes pràctiques... lleugerament modificades i d'acord amb els temps que corren.