Dilluns, 26/5/2014
782 lectures

Llacets roses

Quan a una dona li diagnostiquen càncer de mama, en poc temps, ella mateixa o persones del seu entorn solen penjar un llacet de color rosa en els seus espais vitals: xarxes socials, correu, a sobre del seu cos en forma de pin i fins i tot a la porta de casa seva. Aquest fervor cap el llacet rosa em sorprèn, em preocupa i em fa especial mal d’ulls quan es penja a la porta d’entrada de l’habitatge de la dona afectada, cosa que comença a ser més que un fet aïllat.

Recordeu la pel·lícula de Moisés on es marcaven les portes del primogènits d’Egipte que havien de morir en una de les 7 plagues? Doncs això és el llacet. És una marca, encara que sigui de color rosa.

El llacet rosa no deixa de ser una maniobra de distracció sobre un tema principal: la salut de les dones i una forma de senyalar i classificar. A diferència dels primogènits d’Egipte, que no van poder triar, les dones del segle XXI sí que han de poder poden triar si pengen o no pengen el llacet i sobretot, i el més important, les dones han de disposar d’informació suficient per avaluar les seves decisions de salut sobre el càncer de mama.

En aquest sentit, les mamografies de cribratge esperonen les dones a acudir tranquil·les a fer-se la mamografia i a “no deixi passar l’oportunitat de tenir cura de la seva salut”, frase que només es pot interpretar com si s'hagués obtingut un “privilegi” sanitari cap als pits, mentre la cura de la resta del cos, vistes les llistes d’espera, els tractaments que no cobreix el sistema públic, etc., vés a saber com queden de desemparats.

Associar càncer i AECC és fàcil, ja que malaltia i associació van néixer de la mà, però, què s’espera d’una associació com l’AECC que lluita per millorar l’atenció sanitària i la prevenció del càncer en general i del càncer de mama en particular?

Si mireu el pdf que té penjada l’AECC veureu (millor amb lupa per la mida de la lletra) que els ingressos propis que procedeixen de “promocions, patrocinadors i col·laboradors” van ser uns 25 milions d’euros l’any 2012, cinc vegades més que les quotes d’associats i afiliats i més de la meitat de tots els seus ingressos. En l’informe, la identitat d’empreses patrocinadores i col·laboradores és una incògnita encara que tots sabem que moltes pertanyen a aquelles que practiquen la filantrolia interessada, és a dir que es dediquen a vendre productes a través del suport a la causa del càncer de mama.

Segurament esperaven que l’AECC es financés, bàsicament, a través de contribucions de particulars i que rebutgessin fons d’empreses que guanyen diners amb l’atenció al càncer i d’empreses l’activitat de les quals es nodreix de la seva incidència: empreses farmacèutiques i tecnològiques, entitats assistencials, tabaqueres, petroleres, químiques, etc. Doncs, no, ja veieu d’on provenen els diners...

L’epidèmia del càncer de mama és un problema de salut pública però també un assumpte de justícia social. Aniria bé deixar de banda el llacet i concentrar els esforços on realment calen: superar el reduccionisme genètic com a explicació única del diagnòstic i pronòstic del càncer de mama, major pressió al govern per a que prohibeixi substàncies cancerígenes i més seguretat els tractaments per sobre de l’aplicació, a ulls clucs, dels tractaments més innovador.

Pensa abans de posar-te el llacet rosa.

Altres articles de Josefa Morón Manzano

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.