És la primera vegada que veig voltar per les xarxes socials un quadrat negre en lloc de la corresponent fotografia identificativa de l’usuari del compte. El sentit, al meu parer, no és altre que mostrar la identificació personal de dolor, empaita, ràbia, etc, davant de fets que passen al nostre voltant i sacsegen sentiments i dignitat humana, sobretot aquesta última.

El quadrat negre es contagia i molt ràpidament entre altres usuaris de les xarxes i durant hores o dies es converteix en l’expressió del dolor i la indignació. En poc temps, cau el negre i torna a instal·lar-se la fotografia personal. El criteri per mostrar-se a través del quadrat negre s’intueix que respon al desig de mostrar indignació davant la quantitat i la qualitat. Per una banda, la quantitat de vides humanes perdudes sense raó i, per altra, la comprovació  que, novament, les víctimes tenen en comú pertànyer al nombrós grup de pobres i desfavorits d’aquests món; vaja, que són éssers humans de “menor qualitat”. La quantitat de morts que hi ha darrere el quadrat negre determina el grau de dolor i d’indignació, deixant de banda que el “valor” de l’esser humà és el mateix per a tots encara que el tractament que fem “els vius” sigui ben diferent.

Tot sabem que els mandataris d’Europa no han tractat igual la mort dels viatgers de la companyia germanwings als Alps que la “desaparició” de més d’un miler de persones al Mediterrani. Tot plegat serveix per arremetre contra els nostres governants i titllar-los com pocs de discapacitats morals.

M’admira una i altra vegada la facilitat com desviem la mirada cap als qui ens governen i els fem no sols responsables sinó culpables de tots els mals que ens envolten, mentre apliquem tota la benevolència del món cap a la nostra fastigosa passivitat. Sí, motius ,ens en sobren per estar decebuts de l’esser humà, però potser que comencen per estar decebuts de nosaltres mateixos. Potser si ens veiem de la mateixa manera que veiem els nostres governants, reaccionarem.