Personalment farta de tant Nadal, de tantes Festes amb excessos de menjar, de regals i regalets, però sobretot de Felicitacions de Nadal i de Calendaris del 2011.

Al Facebook això resulta agobiant, les trucades de coneguts i amics, pesades i insinceres. Qui no té bons desitjos per a les persones , per a la humanitats? Els tenim tots però repetim una lletania insulsa i sense contingut en forma de desitjar un any millor.

I si l’any no és millor, és pitjor o és igual o simplement és diferent? Quanta hipocresia posem en els nostres llavis. Desitjar és gratis, si a més ho dius amb una somriure i ho expresses en paraules virtuals o en paper ho rebem com qui rep un petit tresor, un tresor que només consisteix en deixar constància verbal o escrita d’aquests desitjos i si pot ser adornada d’alguna poesia o frase escaient i amb un toc d’originalitat estètic.

Desitjar és gratuït. Si cada desig que expressem hi haguessin de dedicar un petit esforç perquè aquest fos realitat no hi haurien tants desitjos, però si a més de tot allò que es desitja, que dit sigui de pas solen ser desitjos tant abstractes, tant immensos i tant inabastables que a res ens obliguen. Som nosaltres els que ens hauríem d’obligar i no escriure res que no sigui un desig aconseguible, un desig raonable, al nostre abast. En cas de dubte, abstenir-se.

En aquestes Festes, altra qüestió que em desanima és rebre tants calendaris: Lots amb calendaris, Premsa amb calendaris, calendaris de les associacions a que pertanys, calendari de l’ajuntament, de dones que es despullen contra el càncer de mama o bombers que recullen diners per a no se quina causa i així... Anem sobrats de calendaris però sobretot de sentit comú. Compteu quant n’heu rebut i quant feu servir en realitat.

L any 2011 és una continuïtat present però històrica de tot el que ha passat fins ara. Només serà una mica millor si hem après dels nostres errors propis i del conjunt de la humanitat.