La Setmana de l’Ocupació no hauria d’existir. La seva existència posa en evidència com n'és ,de cruel (i com s’hi pot tornar) el mercat de treball i les empreses. S’estan donant voltes de cargol, con mai, als treballadors expulsats del mercat de treball i als joves que volen entrar i, de la manera més indigna: fent-los creure una i altra vegada que tenen mancances formatives de tot tipus.

Per reduir aquestes mancances s’organitzen espectacles varis que inclouen orientacions als aturats, visió general del mercat de treball, eines per al desenvolupament professional, el 2.0, revalorar l’experiència, incidir en l’autoconeixement...laboral o, com no, l’inesgotable “emprenedoria”.

No sé... també podríem provar de dir-li pel seu nom: no hi ha feina per a tots i no es preveu que n'hi hagi a curt i mig termini. El nostre sistema en lloc de repartir el poc treball que hi ha, fomenta la culpabilitat i la competitivitat...dels treballadors.

A la setmana de l’ocupació pots triar la teva mancança-ponència o adherir-te a totes... com ets aturat i tens temps... En qualsevol cas, no et preocupis, sortiràs havent conegut noves mancances formatives, nous filons d’ocupació ( que no acaben de crear ocupació ) o si més no t’hauràs entretingut tant o més que si anessis al teatre.

La nostra societat s’ha tornat refinada a l’hora d' entretenir els aturats o millor dit, més val que ho faci perquè no vull imaginar quants conflictes socials poden esclatar sense els subsidis o la pensió dels avis. La sublimació és aconseguir que les persones assisteixin ,i de grat ,a aquests espectacles.

Tant l’Ajuntament com la Unió empresarial coneixen del cert que la taxa d’atur de la Comarca de l’Anoia no es redueix fent setmanes de l’ocupació ... però hi tornen. No sé, potser podríem dedicar els seus esforços a mirar de crear directament i indirecta ocupació... que a la fi és com una finalitat més “pròpia” de totes dues institucions.

Ja sabem que no hi ha varetes màgiques per reduir l’atur però, si més no, que cadascú es dediqui a allò que li correspon, a allò que el seu rol social li ha adjudicat.