El passat 12 i 13 de març és va du a terme un Seminari a Barcelona a càrrec de Giorgio Nardone .

Com anècdota dir-vos que dissabte va ploure molt i em vaig mullar fins els genolls especialment el peus i mitjons em van quedar xops . Tot apuntava a passar un dia nefast (no funciono amb els peus freds i mullats com hi ha gent que no funciona sense varis cafès) però l’enginy fa meravelles i deixà bocadadat a més d’un company de la sala.

El seminari va tractar el tema de “Família, Adolescents i Escola” i tot i haver una traducció fragmentada, tot,absolutament tot, era molt aprofitable per repensar-nos davant els problemes. L’aforament era ple a vessar de gent de moltes disciplines socials.

L’eix de la seva aportació és el model estratègic de comunicació que beu de l’Escola de Palo Alto i del Model del Problem Solving Estratégico. Val a dir que Nardone fa 25 anys que treballa i desenvolupa la seva teoria.

Nardone va fer una explicació molt ben argumentada del concepte de família, tant que qui més qui menys podia identificar-se entre els sis models familiars exposats. Parlà a continuació de com abordar i resoldre els problemes un cop s’han intentat diferents tipus de solucions que es comprovaven una i altra vegada que eren solucions que no funcionaven. Més endavant va fer un repàs dels comportaments disfuncionals tant en la família com en l’escola (fòbies, comportaments negativista-desafiant, nens que passen desapercebuts a l’escola, trastorns obsessiu compulsiu, trastorns de l’alimentació abans i després de la pubertat, paranoies i manies persecutòries i abús de substàncies). En aquest punt es van analitzar varis casos concrets que els assistents van proposar-li a manera d’exemple i que a més d’un va deixar bocabadat, per una banda per la simplicitats i sentit comú de la solució i per altra per la rapidesa o brevetat de la solució. Realment acostumats a una psicologia i unes teràpies llargues , rígides i en molt casos sense avançar o resoldre el problema, les tècniques que proposà Nardone van ser una porta oberta a mirar el problemes d’altra manera i a qüestionar-se la formació escassa i feble dels anomenats terapeutes de la conducta i el comportament, altrament dits psicòlegs.

A continuació va fer un repàs dels contextos educatius i dibuixà les tècniques d’abordatge per sortir del cercle viciós de l’escola i de la resistència al canvi. Al meu parer la seva aportació més destacada és el com dur a terme aquesta teràpia breu on juga un paper essencial la comunicació. Aquesta ja sigui en forma de comunicació persuasiva o en forma de diàleg estratègic és l’eina fonamental per aconseguir resultats definitius en la teràpia dels problemes de les persones.

Acabo amb altre anècdota, Nardone es confessà un heretge , si més no una mica heretge del coneixement imperant ho és , però, i això és el més important, és un heretge amb una formació teòrica sòlida que transmet realisme i optimisme. L’havia llegit fa anys i me n’alegro d’haver-lo escoltat en persona, confirma les expectatives que molts altres i jo vam dipositar en aquest seminari.