El passat dijous i divendres 24 i 25 de març es va celebrar a Barcelona el III Congres del Tercer Sector . Ja sabeu... primer el sector públic, segons el sector privat i tercer el sector entitats no lucratives; traduït, l’Estat fa desistiment i deixament dels seus deures, l’ empresariat no s’interessa per un sector no els beneficis són escassos i no directament en euros i el malmès mercat laboral sumat a la solidaritat( bé o malentesa) aixequen el Tercer Sector.

Mentre al Centre de Convencions Internacionals de Bcn és celebrava el Congrés , a fora, un grup de manifestants reclamaven millores laborals. A dins en vàries taules temàtiques es reclamava obertament la reducció del sou dels alts càrrec del Tercer Sector per reduir distàncies amb els treballadors de bases. Tothom callà.

Aquest Congrés té cada vegada més sentit quan s’ha passat des de la seva creació al 2003 i amb dades del 2009, de 5600 entitats a 7500, d’un 1% de PIB a un 2.8%, de 52.000 contractats a 100.000 de 155 voluntaris a 245.000 i d’un milió de destinataris a prop de dos milions. Algunes qüestions in situ: primera: els treballadors emparats per 14 Convenis Col·lectius ( té “guasa” el tema!) i sense conveni marc, té uns sous molt millorables i unes condicions laborals molt fragmentades i febles; segona: el paper del voluntariat ... aquí si que fa falta una reflexió a fons; voluntaris o pidolaires de feina ... a la curta o a la llarga?; tercera: si aquest sector té alguna cosa és sexe : majoritàriament ocupat per dones.

Algunes qüestions generals: quin sentit que aquest Sector creixi mentre decreix l’Estat del Benestar? no juga al ping-pong amb el sector públic? per què la defensa dels drets socials? ... perquè les lleis reconeixen drets però no els garanteixen?. Les seves últimes petjades a la Llei dels drets i oportunitats de la Infància i l’Adolescència, la Llei de Llenguatge de Signes, la nova Llei d’Estrangeria o la Llei d’Economia Social, formulació de 25 propostes als partits polítics... finalment concretada per a la legislatura de l’Artus Mas.

Si recordeu l’any 2010 va ser l’any de la lluita contra la pobresa i se suposa que aquest objectiu s’introduí en l’agenda política. Una pobresa que sempre té estadístiques, declaracions de bones intencions per reduir-la i sobretot sobretot uns objectius que si no es compleixen “no passa res”, a fixar-ne de nous. Sota l’eslògan donem el millor de nosaltres la Taula va oferir un decàleg d’actuacions solidàries llençades al ciutadà que a més de la hipoteca i l’atur ha de donar suport a la pobresa.

Actualment són 30 agrupacions i federacions que aglutinen unes 4000 entitats no lucratives: associacions, CETs, cooperatives, fundacions, empreses d’inserció. ..Només cal veure el membres que formen la Junta per “saber” qui remena les cireres al Tercer Sector. Per donar consistència hi ha un equip tècnic que “mou” la inclusió socials i la pobresa, la promoció de l’autonomia o la immigració i vetlla pel finançament públic, les clàusules socials en la contractació pública i la innovació i la qualitat. Aquesta última sempre queda bé afegir-la encara que no es desenvolupi gaire. No podia faltar un consell assessor de “savis” socials d’àmbits ben variats. Presumeixen de ser un sector articulat i cohesionat així com en creixement.

Efectivament creix ara no tinc tant clar que ho faci tant cohesionat com pregona i sobretot que hagi de créixer. Més que aplaudir toca plorar.