Amic Sandro,

Has guanyat les eleccions i ho has fet per la porta gran. Ja sé que la teva victòria estava cantada i que només una ensopegada t’hagués allunyat la presidència blau-grana. Però al capdavall s’havien de fer les eleccions i això, sigui en esport o política, sempre és arriscat.

I ara et tocarà manar. Ja ho vas fer el 2003 quan eres el segon de bord i vas acabar plegant perquè el teu president et va fer dimitir quan el clima que es vivia a Can Barça no era el més propici per tirar endavant el primer equip. És possible, fins i tot, que quan va produir-se la primera crisi, tu haguessis estat el que hagués continuat i que qui hagués marxat hagués estat Laporta. La vida és tan selectiva que qualsevol escenari és possible.

Per això, ara tens l’oportunitat de redimir-te; de demostrar que si te’n vas anar no va ser per culpa teva, sinó perquè el moment t’ho requeria. I per descomptat, tens l’ocasió de fer el Barça a la mida que pretenies fer aquells primers anys de la il·lusió en què, per primer cop en un quart de segle, qualsevol element relatiu al Nuñisme deixava d’existir al primer pla barcelonista.

Jo no t’he votat i per això em veig obligat a demanar-te que facis un Barça com cal. Que continuïs el que funciona i que esmenis el que va malament. Però sobretot et suplico que no facis res per revenja. Ni que et sentis provocat i ni que creguis que t’estan insultant. Fes-ho pel Barça; perquè aquest club et tornarà a donar els millors anys de la teva vida i això, creu-me, no té preu.

Atentament,

Un soci del Barça que creu que ho acabaràs fent bé