No sé jo si sortir escridassat de cada partit és un problema o una virtut. Si que et cantin la canya dia rere dia ha de suposar un complex d’inferioritat o, si per contra, significa un plus de superioritat.

Aquest dissabte es va tornar a constatar que hi ha un equip a qui li han agafat mania. Un col·lectiu que fa uns quants anys era l’enveja de tot el barri i que ara resulta que acaba esbroncat a les primeres de canvi. És veritat que tampoc m’agrada que a cada partit –salvant excepcions-, acabin aplaudint l’Iniesta quan el canvien abans d’hora. Una punta de mala llet sempre va bé. Però segurament prefereixo això als vergonyosos modals que estan exhibint alguns jugadors i, tot sigui dit, alguns entrenadors.

A finals dels vuitanta, l’NBA va enfrontar dos paradigmes anteposats i tots dos van acabar com a campions. Uns Los Angeles Lakers de somni amb Magic Johnson, A. C. Green, James Worthy i companyia acabaven aplaudits i idolatrats a cada partit; passés el que passés. En aquest equip hi havia un jugador reanomenat Kareem Abdul-Jabbar (va canviar el nom en fer-se musulmà; abans es deia Lew Alcindor) que després de trinxar la majoria de rècords va decidir anunciar que es retirava. El desenllaç final va ser espectacular. Li feien un impressionant homenatge abans de començar cada partit que disputava a camp contrari.

Però a aquell superequip que lluitava amb els Celtics del Larry Bird i que estava guanyant anells a dojo li va sortir un competidor que va voler entrar com el dolent de la pel·lícula. Com qui no vol la cosa, els Detroit Pistons d’uns tals Bill Laimbeer, Dennis Rodman o Rick Mahorn van entrar a escena a empentes i cops de puny. Aquell brillant palmarès dels Lakers va acabar sucumbint per culpa dels anomenats Bad Boys que amb poc fair play i moltes garrotades van acabar tocant la glòria.

A la lliga espanyola de futbol hi ha aquests mateixos paradigmes. Uns brillants guanyadors que surten victorejats a la majoria de partits i uns aspirants malcarats que volen guanyar la lliga al preu que sigui. Els dos tenen les mateixes opcions. I qui guanyi se’l recordarà per molt de temps. Però, una cosa és el palmarès i una altra molt diferent entrar als annals ¿I aquí qui hi ha acabat entrant: Els Lakers del glamour o els Pistons maleducats? La solució, a les hemeroteques.