Diumenge, 15/1/2012
622 lectures

Marranades paral·leles

Juan José Enríquez era un defensa madrileny molt fort, conegut com a Juanjo i iconitzat per una gran barba negra, que el 1977 va aterrar al Barça de Johan Cruyff (jugador) provinent del Salamanca i que va ser apartat de l’equip en un moment on les coses no eren, ni de bon tros, una bassa d’oli i en un club que ja estava massa acostumat a haver de lidiar escàndols un darrere l’altre i a conformar-se en aixecar una trista Copa per lustre. Juanjo va protagonitzar un dels casos que han quedat arxivats en els anecdotaris lamentables del món del futbol i que, si m’ho permeteu, el recordo com una de les injustícies vergonyoses que ha hagut d’aguantar el barcelonisme.

A Juanjo el van fitxar perquè era un defensa atlètic capaç d’aturar qualsevol davanter de la manera que fos i que acostumava a enganxar-se a l’home que se li posava al davant sense cap mania. Eren uns moments en què la rereguarda l’havien de composar jugadors que apostessin per ser forts i durs per davant de la tècnica. Aquí ja hi actuarien els migcampistes i els davanters, que per això els tenien. Migueli o Gallego, del Barça, o Benito o Camacho, del Reial Madrid, van fer fortuna a la defensa central d’un sol home actuant com a futbolistes contundents on es demostrava el perquè es deia en aquelles èpoques que aquest és un esport d’homes.

Però a part de ser un bon defensor, Juanjo també tenia la llengua massa llarga. I això el va trair. En un dels tants moments convulsos que s’han viscut a Can Barça, el defensa madrileny, condemnat a no jugar, va fer unes declaracions en què assegurava que Núñez era un hipòcrita i que l’entrenador, Lucien Muller, un tècnic dèbil incapaç de prendre decisions que molestessin al president. El resultat, tres mesos marginat de l’equip i una ferida que va costar molt de tancar.

Naturalment que Juanjo la va dir massa grossa i que, per garantir la disciplina, les situacions anòmales s’han de tallar de soca-rel. Però també és veritat que una cosa és apartar un jugador i deixar-lo abandonat i defenestrat i una altra molt diferent és fer-lo fora. Perquè per molt que bramés, a Juanjo el van deixar ben desgraciat fins que, amb el càstig aixecat, va poder fitxar pel Recreativo de Huelva on, dit de passada, com que tampoc no era un sant i es va barallar amb mig equip, allà sí que el van despatxar sense miraments.

I ara anem a l’actualitat. A Carlos Kameni no li han fet el mateix que li van fer a Juanjo. Ni tan sols al malaguanyat Bio, que el van apartar al mateix moment que el barbut perquè es va negar a entrenar. A Kameni l’han ningunejat. Per tenir la llengua llarga, perquè una cosa és fer una denúncia i una altra emprenyar-se davant els micròfons. Però també l’han castigat en un acte d’aquí-mano-jo-i-la-resta-se-me’n-fot. I això no va bé a cap col·lectiu, sobretot el del futbol ultraprofessional, on totes les coses es reflecteixen amb llum i taquígrafs. Segur que a Kameni l’havien de renyar, però humiliar-lo com el que han fet, això no. Pochetino potser acabarà sent un entrenador dels bons, però com no tingui més mà esquerra, és possible que l’Espanyol li quedi massa gran.

Altres articles de Jordi Quintana Serradell

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.