El dia que al director de la revista France Football, Gabriel Hanot, se li va ocórrer el 1956 atorgar un premi al millor jugador europeu no sabia que prop de seixanta anys més tard aquest guardó acabaria en mans de la FIFA i que tindria una repercussió més enllà el futbol. Aquella Pilota d’Or era un premi venerat, una alenada de grandesa per al que el rebia i que es concedia sense cap mena de cerimònia. Fins i tot, la de plata i la de bronze tenien un caràcter majestuós que, desgraciadament, cada vegada va a menys.

L’argentí que el Real Madrid va fitxar per decret, Alfredo di Stefano, va ser el més ben parat d’aquella iniciativa. En aquells moments només es podien escollir jugadors europeus, però com que de seguida el van nacionalitzar espanyol perquè pogués jugar amb la selecció i perquè, tampoc cal oblidar-ho, era un dels millors futbolistes del moment i un dels pocs que es poden comptar amb els dits de les mans de la història el va conquerir en dues ocasions (1957 i 1959) i va assolir un brillant sotscampionat (1956) l’any que es va instaurar.

Aquell trofeu era per emmarcar. Donava sentit a una trajectòria de tot un any i reconeixia uns mèrits que anaven més enllà de la publicitat. Johan Cruyff, va ser el primer que en va aconseguir tres (1971, 1073 i 1974, aquest darrer ja amb el Barça) i que haguessin pogut ser quatre si el 1975 no hagués perdut la semifinal de la Copa d’Europa contra el Leeds United i es va haver de conformar amb una de bronze.

Però vet aquí que l’evolució del trofeu va degenerar quan el 1995 van decidir obrir-lo a jugadors de qualsevol nacionalitat que militessin en un equip europeu. Després encara ho van obrir més i es va decidir que el pogués guanyar qualsevol jugador de qualsevol club del món. Però vet aquí que tot plegat encara va anar a pitjor quan la FIFA va crear el Wolrd Player of the Year l’any 1991 i aquí és on es va acabar la història. El 2009 la pilota d’or i guardó de la FIFA es va fusionar, van fer una cerimònia com la dels Oscars i, el que és pitjor, es va moure més per interessos que per saber qui és el millor del món. I aquest al marge que la guanyi Messi, Ribéry o Cristiano Ronaldo, que dit de passada el portuguès és un dels millors jugadors del moment, la Pilota d’Or mereixeria la reflexió de pensar que potser hauríem de tornar als orígens i no acabar embadalits per un premi que al capdavall acabarà en una vitrina a casa del jugador i no amb una Champions que s’exhibeix als museus i que és el que realment agraeixen els afeccionats.