Estem en capella. Una sola setmana per poder veure, ara per ara, el que sembla que és el millor espectacle del moment en lliga regular. Només cal veure els calers que valen tots els jugadors que conformaran el aquest partit. Els que el jugaran, els que es quedaran a la banqueta i fins els que no puguin ni tan sols estar al camp i tot.

Tenim la sort de comptar entre nosaltres amb un dels fenòmens més grans que hi ha al moment. Un Milan-Inter, un Manchester-Chelsea, un Lakers-Celtics o un Yankees-Red Sox poden ser molt bons, però en aquests moments no fan ombra als Barça-Madrid. Clar, jugats en finals de Champions, de la NBA o en Sèries Mundials aquests tenen les de guanyar contra el clàssic jugat entre temporada. Però, ¿Quan valdria un partit com aquest en final de la Champions? Ara per ara, dubto que hi hagi un partit de futbol com aquest i se m’escapa que altres espectacles similars puguin ser capaços de fer-los ombra. En aquests moments, sigui per les connotacions polítiques que arrosseguen, per la parafernàlia intersetmanal que hi ha o pels calers que s’hi juguen, aquest té alguna cosa més que un mer partit de futbol.

I com que això és així, la pregunta és fàcil: ¿És lícit que els equips de la Lliga de Futbol Professional reclamin més calers en el repartiment dels drets televisius en detriment del Barça i del Madrid? Dit d’una altra manera, si aquests dos equips marxessin de la lliga estatal, tal com ha amenaçat Del Nido, ¿La resta d’equips de Primera rebrien tants diners de les televisions? A mi em sembla que no. I que tinguin les rebequeries que vulguin, que s’emprenyin tal com sigui possible, però que facin números. Sense Barça i Madrid, la Lliga BBVA es convertiria en una més de les competicions europees. Molt competitiva, però sense que s’hi aboquessin les empreses.

O sigui, que el millor que pot fer Del Nido i la resta d’espavilats de la LFP és relaxar-se, asseure's dilluns que ve davant la tele i donar gràcies a Déu que aquests dos monstres continuïn arrossegant la resta d’equips. No fos cas que fotessin el camp i que els deixessin amb una mà al davant i una altra al darrere. No fos cas.