Diuen que Catalunya té 7,5 milions d'habitants. No els he comptat, però m'ho crec. Per aquest motiu, perquè som molta penya, necessitem que algú ens representi a l'hora de gestionar el país i això es fa a través dels partits polítics, quin remei, però el sistema de llistes tancades és pervers perquè els que m'han de representar me'ls foten tots en el mateix sac (partit) i, generalment, fan passar bou per bèstia grossa. Hi posen algú del qual en saps la trajectòria, te'n refies i el votaries, al costat d'un altre penques que saps que no és honrat o que està en política per enriquir-se, o és més ruc que un test, i això et passa al partit A, al B i al C...

Un sistema de llistes obertes on es pogués ratllar la persona de qui no et refies, una opció absolutament personal, podria fer una neteja més potent que si la fessis amb Fairy, i no assenyalo a ningú. No seria un sistema perfecte —possiblement no existeix—, però només per higiene faria l'aire més respirable.

Tan difícil seria instaurar-lo? Estem al segle XXI i, amb el vot electrònic, tindríem els resultats en unt res i no res. Avui ja ningú es creu que seria difícil d'implantar. Als ajuntaments de localitats mitjanes i petites tots hem conegut regidors que estaven a la llista (i, per tant, no es podien obviar), que eren més curts que una cua de Conill o cobraven un petit (o gros) percentatge sobre despeses, petites corrupcions que minen el sistema; es comença per quatre duros i de mica en mica augmenta exponencialment.

Si les eleccions vinents les fessin amb llistes obertes on poguéssim ratllar els noms que no ens agradessin, us juro que no reconeixeríem els telenotícies. La meitat dels polítics que fins ara hi surten cada vespre no els hi tornaríem a veure. Estarien treballant del que treballaven abans de posar-se en política (si és que havien treballat mai).

Ah, i un afegit important, limitar els mandats a dues legislatures. Si en vuit anys no són capaços de fer el que volien fer, és que en són incapaços.