Avui m'agradaria insistir en un tipus de teatre que últimament està agafant el que en podríem dir "embranzida": el Microteatre. Ja en vaig parlar fa mig any en aquesta columna d'una manera genèrica, però avui concretaré perquè aquest cap de setmana al Teatre de l'Aurora es representarà una part escollida del Festival Píndoles. Habitualment les píndoles, siguin antibiòtics o anticonceptives, són més aviat de dimensions reduïdes, però molt efectives (us en puc donar fe per la part dels antibiòtics). Doncs en el teatre passa el mateix. Acostumen a ser obres d'una durada al voltant dels 15 minuts i són com els contes que necessiten brevetat, contundència i anar al gra del desenllaç sense marico... perdre el temps. El que podrem gaudir a l'Aurora són tres joies de l'especialitat.

A LES FOSQUES és directament un thriller, sense pal·liatius; una peça d'aquelles de cagar-se a les calces i sentir calfreds. L'Eva, una professional de les relacions públiques casada amb un polític arriba de nit, cansada a la masia que tenen al Montseny. Hi ha una avaria i la casa està a les fosques i aleshores rep una trucada amenaçadora... Està assetjada per un psicòpata tancada dins la casa? I els espectadors, no estem també tancats a la mateixa habitació? Mama por...

EL CATALON D'UNA NIT D'ESTIU és una comèdia musical (no un musical). El Raguetón és un gènere de música ballable de la zona del Carib, derivada del reggae jamaicà i influenciat pel hip hop, una mena de rap en què els cantants improvisen rimant. I el Catalon? Doncs més o menys el mateix però en la llengua de mossèn Cinto, i aquí hi veurem a un aspirant a crack d'aquest gènere a qui se li complica la vida...


MISSATGE TERRA-LLUNA és una comèdia tranquil·la on dues persones que fa temps que es coneixen —un noi i una noia monitors d'esplai— van de nit a veure els estels tombant-se a la falda d'una muntanya. Quina pau... quina tranquil·litat... quina... però és per això que hem vingut en aquesta clariana del bosc?


A les fosques és d'Octavi Egea, el Catalon de Roc Esquius i Missatge de Marc Torrecillas, i els tres dramaturgs pertanyen a la nova generació d'autors joves promeses, gent molt preparada que senten la professió com una vocació i volen donar a conèixer la seva obra, i per això mentre es guanyen la vida treballant a la Boqueria, per exemple, a la que poden escriuen i escriuen...