Aquests dies a la Sala Beckett hi ha en cartell un espectacle de nom SUITE TOC NÚM. 6, de Les Impuxibles, les germanes Peya. Són persones compromeses, especialment en temes "delicats", com el feminisme, l'heteropatriarcat, els abusos sexuals (AÜC n'és un exemple) ... i ara les malalties mentals.

TOC són les sigles que defineixen el Transtorn Obsessiu Compulsiu, una síndrome que pertany als trastorns d'ansietat. Conviure amb ells no és fàcil i la Clara Peya, que n'està diagnosticada, ens ho explica, sortint de l'armari. Imagineu-vos per un moment que esteu obsessionats pels accidents de trànsit i que truqueu vint-i-cinc cops en un sol dia per assegurar-vos que la vostra germana no n'ha patit cap i està en cadira de rodes...

L'obra, molt hàbilment, comença amb una història, explicada triplement: per un dels actors, projectant el text i relatada amb el llenguatge dels signes. Parla de la veïna de dalt, que es desperta de matinada i toca el piano obsessivament, i la veïna de baix que l'ha de suportar. Els texts que van fluint són una meravella, escrits per Maria Velasco. Mentrestant els cinc intèrprets es mouen harmoniosament entre el munt de teclats que hi ha escampats per terra.

En un moment determinat s'atura la funció i la Clara ens confessa que pateix TOC. Les músiques —que ningú esperi melodies fàcils— agressives, obsessives, continuen. El moviment escènic és suggestiu, absorbent i molt equilibrat, i es torna a aturar la funció, i ara és l'Ariadna la que ens parla. Diu "hola, sóc la germana de la Clara Peya, bé, sóc l'Ariadna Peya". Ara, després d'haver assumit durant molts anys, des de l'amor, el rol de "cuidador", pensa que necessita espai per a ella mateixa. Ens ho explica amb els ulls humits fent un homenatge a les persones de l'entorn dels que tenen problemes d'aquest tipus.

Costa contenir les llàgrimes davant de les dues confessions, per la sinceritat i l'absència de melo dramatisme. Parlen dues persones que s'estimen i molt, però que coneixen les dificultats de conviure amb aquests problemes.

A la peça hi ha moltes coses més, però una ressenya s'ha d'acabar, o sigui que finalitzo. L'equip artístic és immillorable. Les dues germanes ajudades de Judit Pujol i Maria Velasco han muntat una peça de molta categoria. Èlia Ferreró, Pau Vinyals i Adrià Vinyals han estat uns intèrprets fantàstics.