Quan els estudis finalitzen i emergeixen els nous dissenyadors, aquests experimenten un buit a l’hora de començar el  camí laboral. Parlant de moda, coneixen les opcions que els ofereixen les grans empreses de la indústria tèxtil, i sempre hi haurà un lloc valorat per a ells en el sector retail.

Però és això el que volen?

I si volen començar  a peu ferm una marca pròpia?

En els estudis de moda, hem  rebut uns coneixements  generals, i en el moment de la veritat,l'accés al món del treball és una incògnita, un món desconegut; un tornar a començar quan t'adones que ets absolutament

autodidacte. Toca viure sense xarxa.

No és fàcil obtenir contactes en primer moment, si no tens un bagatge i una experiència adquirida. Saber a quines portes has de trucar per obtenir el resultat que desitges mai és fàcil. Però sempre és bo fer ús de l’instint i procurar que aquesta preparació prèvia individual estigui present en el procés d’aprenentatge de manera paral·lela als estudis (PERSEVERANÇA).

La competència del sector i la poca empatia per part d'algunes plataformes en la moda, fan que el desig de mostrar al món les nostres creacions sigui una tasca complicada.

Per això avui vull fer arribar aquest article, com un missatge a tots els lectors d’una reflexió personal i alhora comentada amb diversos dissenyadors en la mateixa situació.

Volem fer-vos arribar el millor de nosaltres i tenim un camí complicat, ple d’obstacles, com començar la legalitat en una empresa nova, timming amb proveïdors, plataformes de comunicació i venda... El suport del consumidor de moda, és el nostre alè per seguir creant el que ens agrada, necessitem altres mans que ens ajudin per anar endavant.

Per això, els pròxims articles informaré de nous dissenyadors, nous mètodes de finançament... en general com sobreviure en aquesta cursa, o si més no, com  participar-hi.