Quan es parla de moda s' acostuma a relacionar-la amb conceptes com la frivolitat, el luxe, l'ideal de bellesa, entre d’altres. La moda és la disciplina del disseny més castigada, donat que el consum massiu d’aquesta ha fet que sorgeixi una deformació del seu producte i concepte. 

Tanques publicitàries amb fotos oníriques de models amb cames quilomètriques, estrelles de l’star system amb contractes milionaris que revolucionen les xarxes socials i arriben a milers de persones amb un sol clic, i així creant la necessitat d’aquell producte en els fanàtics per arribar a ser com els seus ídols, són alguns exemples dels culpables que han fet que la moda hagi perdut amb el temps el seu valor històric i s’hagi convertit en una màquina de fer bitllets.

Però cal recordar que va més enllà de tot això, la moda té una capacitat comunicativa present en el dia a dia de tots nosaltres. Per això és importat conèixer-la per poder-la usar com un llenguatge més.

Tenim l’oportunitat de poder expressar-nos amb ella, mostrar els nostres ideals, pertànyer a un grup social, de ser creatius, de ser creïbles, de ser lliures, en definitiva de ser com volem que el món ens vegi, amb la facilitat de no haver de dir una paraula, formar part d’aquesta potència visual que representa.

Amb aquesta columna, m’agradaria convidar-vos a la reflexió sobre si el concepte “moda” ha estat víctima de la indústria que l’ha utilitzada per portar a la societat a límits insospitables o bé, si per una altra banda ha estat el detonant en la seva evolució.