Hamburgueses
Sempre quedo meravellat quan escolto als mitjans noticies sorprenents sobre nous descobriments o avanços científics rellevants. El descobriment d’un enzim que té a veure amb la reproducció dels tumors cancerígens, el d’una pedra que revela l’existència d’aigua en algun planeta llunyà, el d’un procés biològic que explica l’existència de certes malalties...
Aquestes últimes setmanes, però, m’ha cridat l’atenció una espectacular presentació que s’ha dut a terme a Londres i que, d’entrada, pot semblar d’allò més insignificant: una hamburguesa. De ben segur també heu sentit la notícia. No, no és l’últim entrepà de Mc Donalds o Burguer King, es tracta d’una presentació, al meu entendre, molt més transcendental i que ens ha de fer rumiar, per doble partida.
Per una banda, hem de saber que l’hamburguesa en qüestió no és qualsevol hamburguesa i que, ni de bon tros, pot comparar-se amb les ofertes que aquestes cadenes de fast food venen a 1 euro. Al contrari, l’hamburguesa de la qual parlo val, ni més ni menys, 250.000€ ! I, per postres, els que l’han provada diuen que poc s’assembla a les clàssiques hamburgueses a les que tots estem acostumats. És de color blanquinós, cosa que fa posar en dubte el de gust que et pot arribar a venir i, a més, no és massa gustosa.
I qui paga 250.000€ per una hamburguesa? Doncs algú com el senyor Sergey Brin, un dels fundadors de l’imperi Google. Això m’ha cridat l’atenció. Un magnat de les noves tecnologies, patró de l’empresa que ha de desbancar l’imperi Microsoft i que, de fet, és l’empresa líder en el sector en aquest segle 21, invertint en hamburgueses?
Doncs sí, i aquí hi ha l’interès de la notícia. L’altra banda de la notícia. L’interessant de l’hamburguesa és que ha estat creada de forma artificial en un laboratori i, per dir-ho d’alguna forma, sense fer patir cap vaca. Aquesta peça única, pel preu i per la seva procedència, ha estat creada íntegrament “en proveta”, a partir de cèl·lules mare. A partir de l’extracció d’aquestes d’una vaca (sense que aquesta patís, òbviament), es van aconseguir multiplicar i, alimentant-les correctament, van crear teixit muscular a partir del qual, després de triturar-lo i amassar-lo, es creà la valuosa peça de carn. Tal i com he dit, però, el seu aspecte dista una mica, encara, de les hamburgueses que trobem al mercat i, a banda d’aquest, el seu gust és una mica més insípid de l’habitual. Segons les fonts oficials, estan treballant per donar més credibilitat al producte, tot incorporant-hi greix, provinent també de la seva creació en laboratori.
Que un important magnat com el cofundador de Google inverteixi en temes com aquest ens ha de fer pensar en els interessos el mouen. Defensa dels animals? Solucionar l’escassetat d’aliments del món? Massa maco i altruista, la veritat, però bé, a vegades també m’agrada pensar que no tothom es mou per interessos econòmics, i quedar-me amb aquesta idea... Per sentir-me millor. Si després la cosa es torça...millor no saber-ne res.
En tot cas, les possibilitats que les cèl·lules mare estan obrint en els últims temps és quasi infinita. Des d’un principi ens han promès la cura d’algunes malalties greus amb aquestes tècniques i l’auto-reparació de teixits malmesos. Després, s’especula amb la possibilitat de generar òrgans autònoms que permetin l’auto-transplantament sense possibilitat de rebuig, com si de l’argument d’una pel·lícula de ciència-ficció es tractés, però sense passar per la immoral i dubtosament ètica clonació. Ara, amb la creació de la carn sintètica, s’obre un ventall de noves possibilitats massa maco per ser creïble.
Quina pega tindrà? I, si això s’industrialitza, s’hi oposaran les grans indústries càrniques? Quina opinió tindran d’aquests processos els defensors dels animals?
Hi ha moltes conseqüències que aquest descobriment pot tenir, que encara no sabem on ens poden portar. Si es crea carn artificialment, s’acabarà amb l’existència de granges de tot tipus de bèsties destinades a l’alimentació? I si és així, tota la indústria relacionada se n’anirà “a pique”?
Haurien de tenir dret a néixer milers de bèsties que deixaran de fer-ho perquè el seu servei a l’alimentació s’haurà acabat? No oblidem que hi ha sobreproducció de producte animal per abastir un mercat que, d’abastir-se de carn artificial, deixaria de dependre del primer...
En fi. En època de vacances és quan el sol em fa bullir més el cap i dec tenir més temps per donar voltes a coses com aquestes. Tot i amb això, ara que s’acosta l’hora de menjar alguna cosa, mirant la nevera em pregunto què faria si em trobés un paquet d’hamburgueses amb el segell “Hamburguesa de cèl·lules mare”... Me les menjaria o tindria algun prejudici? Potser amb aquest dilema es va trobar la meva iaia quan va comprar el primer paquet de pastilles de caldo de pollastre liofilitzat... Tot serà acostumar-s'hi.
I vosaltres, què faríeu? Demanaríeu el ketchup?
