Avui m’ha caigut a les mans un escrit de fa una mica més de 4 anys, publicat en aquest mateix mitjà, on parlava d’Internet de les coses. Rellegint-lo m’adono que el temps passa molt ràpid, massa, i que potser a vegades no ens n’adonem. En acabar l’últim punt he anat a mirar la data i he pensat: ja fa quatre anys? L’escrit pot ser vigent avui mateix. De fet, si el publico de nou íntegrament sense modificar cap punt ni cap coma, manté el sentit i és plenament actual.

Què ha passat, doncs, amb aquesta nova tecnologia? Bé, no sé si atrevir-me a dir-ne tecnologia, donat que, de fet, no ho és. Internet de les coses és una nova forma de treballar, un nou concepte, un conjunt de tecnologies que faciliten la comunicació entre màquines, coses, processos i persones, que encara és en bolquers. Si bé és cert que arreu trobem exemples d’ús d’Internet de les coses, la seva aplicació a gran escala i arreu encara no és una realitat. Avisadors de pressió dels pneumàtics dels nostres vehicles, missatges que rebem al mòbil del sistema d’alarma de casa quan succeeix alguna cosa, mapes de trajectes per carretera que es refan sols en relació a la densitat del trànsit del moment... Són facilitats de les que disposem gràcies a Internet de les coses, però que (de moment) són com illes desconnectades que, en un futur, hauran d’interactuar com un tot. Cal pensar que, a aquestes alçades del calendari, ja hi ha més coses connectades a Internet que no pas persones. I anem augmentant.

Diuen que els avenços tecnològics sempre es produeixen dins l’àmbit governamental. I, de moment, aquesta norma continua essent vigent. De fet, si la nova tecnologia ajuda en temes de defensa o en la recaptació d’impostos, amb molta probabilitat s’adoptarà ràpidament. I, més tard, aquesta s’anirà filtrant a la ciutadania en general.

Tinc un parell d’exemples amb els que, segurament, us identificareu. Si no ara, dins de poc, ja que la cosa avança, lentament, però sense pausa.

El primer té a veure amb els drons. Un dia era a casa, al jardí, pensant en les meves coses mentre badava mirant el cel... quan un soroll em va fer sortir de la meva distracció. Semblava el soroll del volar d’un borinot, però molt més fort. Mirant a banda i banda vaig veure un dron que sobrevolava casa meva. Haig de reconèixer que em va fer gràcia, sempre me n’han fet aquests aparells, i vaig començar a tenir fantasies sobre comprar-ne un, pilotar-lo... fins que al final vaig obligar-me a pensar: i què en faràs? En fi, que vaig oblidar el tema fins que un dia vaig rebre una notificació oficial de correus, provinent d’una de les nostres administracions públiques. Se’m notificava la modificació (a l’alça) de l’import de l’IBI degut a unes noves mesures i millores detectades a casa meva... En interessar-me pel tema se’m va informar que la pujada tenia a veure amb l’ampliació de la cuina i el garatge que havia fet ja fa anys (i pels que vaig pagar els impostos i permisos que se’m va dir).

Que com van arribar a tot això? Doncs aquell simpàtic dron que sobrevolava casa meva va ser l’encarregat de fer un nou mapa del terreny, fer fotografies i comparar-les amb la informació del cadastre...

L’altre exemple és la recollida de residus porta a porta que s’està implementant en aquests mesos a la nostra comarca. No tinc res en contra, al contrari, ho veig una fórmula necessària que obligarà a posar-se les piles a aquells que no ho feien bé. Com connecta això amb Internet de les coses? Els que ja teniu el PaP a la vostra població sabreu que tots els contenidors van codificats i disposen d’un codi QR. Aquest codi identifica el contenidor i l l’associa amb el vostre domicili. En aquest moment tot és una mica “manual”, però l’objectiu és que el contenidor pugui arribar a informar de forma automàtica sobre el volum i freqüència de les nostres deixalles, el triatge i altres aspectes per fer un perfil de cada domicili... Amb quin objectiu? Doncs, en un primer moment, informar i educar les persones que no ho fan bé. En propers passos, probablement veurem la modulació de l’import de l’impost de les escombraries en relació a les informacions proporcionades pels contenidors. Aquesta modulació podria seguir el patró d’altres països “més avançats”, on es premia qui més i millor recicla i es castiga qui no ho fa... però això ja no té a veure amb Internet de les coses... té a veure amb polítiques públiques... Encara que, ara que ho penso (i aprofitant la transversalitat d’Internet de les coses), podríem parlar d’Internet de les polítiques, ja que en el fons, la cadena comença quan un contenidor informa, però aquesta informació s’agrupa i analitza i acaba sobre la taula d’un polític, ajudant-lo a prendre la decisió final: modificar la política recaptatòria dels residus.

Malgrat haver passat 4 anys, les coses no s’aturen i veurem, aquests propers, un avenç espectacular en tot el que té a veure amb aquesta revolució de les coses que tot ho canviarà: la indústria, la salut, el motor, l’administració, les ciutats....